19 de març de 2013

Balsareny al NO-DO (2)

Més d'una persona m'ha parat pel carrer demanant-me com havia aconseguit aquests documents. Res més fàcil que submergir-se a internet (no, no tinc una videoteca amb tots el NO-DOs a casa com algú pensava...). Resulta que el desembre de 2012, RTVE va "obrir" els seus arxius a la gent. Anteriorment, si algú volia una còpia d'algun document audiovisual de Televisión Española, havia de fer paperassa, justificar per que la volia, fer molta cagarela i, a més, pagar la còpia. Amb l'obertura dels arxius, qualsevol pot accedir als continguts al moment i sense deixar anar ni un duro. Es només qüestió d'estar al dia de les notícies dels arxius on es creu que hi podria haver material interessant. En el moment que s'obre un, assaltar-lo. El més recomanable és subscriure's via RSS o Twitter.
Per altra banda he d'aclarir que els videos estan editats de tal forma que he eliminat totes les notícies que no fan referència a Balsareny, deixant-hi només la l'entradeta del NO-DO amb la seva música característica, la part on es parla de Balsareny i la sortida. Per veure el noticiari sencer, només heu de clicar a  l'enllaç que hi ha a sota de cada video, i us conduirà a la web de RTVE on hi ha el video sense editar i a més alta resolució d'imatge.


Així doncs, us deixo un parell més d'aparicions del nostre poble al NO-DO. La primera és de 1961 i la segona de 1965.

NO-DO 11-09-1961



NO-DO 22-03-1965





16 de març de 2013

Balsareny al NO-DO (1)


Aparició de Balsareny al NO-DO del 18 d'abril de 1960.

video
(Si el voleu veure a Youtube.com, cliqueu el següent enllaç:

Programa NO-DO núm. 902A - 18/04/1960

5 de març de 2013

El fortí del serrat del Maurici (2)


Les torres NW i NE (7 i 8)
Al contrari de les torres SW i SE, aquestes no guarden cap estança al seu interior. Durant la prospecció arqueològica de 1997 es va saber que estaven plenes de terra. Això té la seva lògica, ja que la part nord del fortí és la més vulnerable a un atac. Omplint-les de material es dóna molta més solidesa davant els atacs d'artilleria lleugera, fent que aquesta zona sigui la més defensiva i inexpugnable de la petita fortalesa. A més, la inclinació ascendent de les dues rampes que menen a les torres fan que l'alçada del mur exterior sigui molt superior a la de la zona davantera del castell. I encara es poden veure més formes de defensa: a la torre NE (7) s'aprecien dues troneres d'artilleria (dibuixades en vermell al plànol) i 6 espitlleres per a fuselleria (en verd al plànol). Així a més de protegir la part vulnerable del fortí, també es podia actuar contra les forces que baixaven de Berga. A l'altra torre (8) només s'aprecia una tronera i tres espitlleres.
Una altra dada que ha ofert la intervenció de 1997 és que el sól de les dues torres disposava d'unes bigues de fusta col·locades directament sobre la terra la funció de les quals era donar consistència al paviment per a quan s'utilitzava artilleria.
Embigat de la torre 8
(foto: Prospeccions Serrat del Fortí Maurici.

Memòria arqueològica. JM Vila Carabassa, 1997)
Un altre detall curiós de les torres és una petita inscripció que hi ha a la cantonada que forma la rampa amb l'inici de la torre NE, on s'hi pot llegir UEE.
UEE
Per comunicar les dues torres entre si s'utilitzava un pas d'1,3 metres d'amplada que discorre paral·lel al mur posterior. Està enllosat amb pedres de gran tamany que reposen sobre la pròpia terra de rebliment del mur. La paret que protegia els soldats està molt feta malbé, però encara s'hi poden veure 9 espitlleres.
Espitlleres

La nau i les habitacions
L'espai que hi ha entre el pas de comunicació de les dues torres nord, les rampes i el pati central estava cobert. Si ens plantem a la porta i fem unes passes atravessant el pati, a mà esquerra podem trobar la primera habitació (9) de 3x4 metres. El terra format de rajols d'uns 20x20 cms. està en molt bon estat. Durant la neteja que van fer els arqueòlegs es va trobar una petita llar de foc força rudimentària, formada per un petit mur recolzat sobre el mateix paviment. Així doncs, entre la qualitat dels rajols i que l'habitació disposa de foc a terra, hem de suposar que estava ocupada per un comandament.
Llar de foc
(foto: Prospeccions Serrat del Fortí Maurici.
Memòria arqueològica. JM Vila Carabassa, 1997)

Al costat d'aquesta primera habitació hi ha una cisterna (10) d'uns 2 metres de diàmentre, amb les parets de rajols de ceràmica vidriada com els que es poden veure a moltes cases de pagès, utilitzades com a tines per al vi. Sospito que el desguàs d'aquesta cisterna es un forat que hi ha a la paret just a sota de la passarel·la d'entrada al castell.
A la dreta de la cisterna, trobem l'entrada a la nau on hi dormiria la tropa (11). I al costat, una altra habitació (12) similar a la primera, però molt més malmesa.
(foto:
Prospeccions Serrat del Fortí Maurici.
Memòria arqueològica.
JM Vila Carabassa, 1997)
Tornant enrere, entrem al que seria la nau destinada al gruix de soldats (13). Es tracta d'una gran habitació que abarca tota l'amplada de l'interior del fortí, amb uns 7 metres de fons, amb una porta d'accés d'un metre i mig. Si mirem entre la vegetació podem veure l'empredat de l sól, fet de grans lloses irregulars, i si busquem bé, també podem distingir algun bloc de pedra utilitzat de base d'una de les quatre columnes que aguantaven la teulada. Aquesta era d'una sola vessant (igual que les de les altres dues habitacions), per aprofitar l'aigua que anava a parar a la cisterna. La pendent de la teulada era la mateixa que la de les rampes laterals d'accés a les torres. Un altre detall que es pot veure són els petits forats quadrats que hi ha a la paret del fons (la que aguanta el pas entre les dues torres). Són uns forats de 4,5x4,5 centímetres a uns dos metres del terra, utilitzats per encastar-hi una barra de fusta no gaire llarga per a que els soldats hi pengessin els seus objectes personals. Encara fa uns anys es podien veure alguns trossos de fusta a l'interior dels forats.

Calculant les dimensions d'aquesta última habitació, l'estudi que es va fer l'any 1997 arriba a la conclusió que estava preparat per allotjar una tropa d'uns 30 homes (entre la secció d'artilleria, els fusellers i personal sanitari i d'intendència), més oficials i suboficials, que s'allotjarien a les dues habitacions petites. Tot i així, és difícil de saber si en cap moment va arribar a haver-hi tot aquest personal al serrat del Maurici, ja que entre unes coses i altres, quan es va acabar d'edificar l'edifici, la guerra pràcticament ja havia acabat.

El fossat i els voltants
La defensa del fortí es completa amb un fossat d'uns 3 metres d'ample i entre 1 i 1,5 metres de fons que envolta tot l'edifici. A l'entrada es poden veure rebaixos tant a les pedres de la base com als maons del bastiment de la porta per al pont llevadís utilitzat per accedir a l'interior del fort.
I si us allunyeu un mica de l'edifici, sobretot per la part est, es possible que trobeu petits trossos de ceràmica vidriada típica del segle XIX escampada pel terra, així com algun rajol i trossos de teules. I si no n'hi ha més es per la rapinya que van fer els habitants de Balsareny tan bon punt els soldats van abandonar l'edifici, quan van pujar a agafar tant material com van poder. Fins i tot un petit canó que van deixar abandonat, va ser venut per un home anomenat Ribó a la ferreria de Cal Fasi de Sallent. El que segurament és impossible trobar ja és alguna de les pedres de les que molta gent de 50 anys amunt en parla: una on hi havia una mà marcada, una altra amb una mena d'escarpa clavada i una altra amb un escut. Hi van ser fins als anys 70, però la canalla les va anar esbalçant fins que les van baixar fins al poble. Segurament són als baixos d'alguna casa, sense que el propietari ho sàpiga. Seria una gran sort que algun dia apareguessin.

Que disfruteu del vostre passeig pel fortí del serrat del Maurici.




(fotos: Prospeccions Serrat del Fortí Maurici. Memòria arqueològica.
JM Vila Carabassa, 1997)


BIBLIOGRAFIA:
- SABALA SANFONT, Josep M., Estudis d'història de Balsareny, CCB i Ajuntament de Balsareny, Balsareny 1994.
- SOLER CASTELLA, Francesc, Pàgines viscudes, vols. I-II, CCB i Ajuntament de Balsareny, Balsareny 1989-1990.
- VILA, Josep M., Prospeccions Serrat del Fortí Maurici-Bages, Generalitat de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural, 1997
- VVAA, Panorama Español. Crónica contemporánea. Obra Pintoresca. Tomo III. Madrid, 1842