Una Festa Major de fa 100 anys

A poc menys d'un mes vista de la Festa Major de Balsareny, us deixo una crònica apareguda al diari Bages Ciutat el dia 27 d'abril de 1911 en que es pot llegir de forma força divertida com van anar els actes de fa 100 anys.

Cal Joncaret

Casa situada a poc menys d'un quilòmetre de Candàliga. Està en força mal estat però encara s'hi conserven les estances de la part inferior gràcies a la seva sòlida estructura i a les parets exageradament amples. Per arribar-hi fàcilment, cal anar a la pista de Castellnou, i havent passat el trencant que puja a la Creu del Perelló, agafar el segon cap a l'esquerra. Després d'una baixada molt pronunciada d'uns 300 metres pel que seria l'antic camí que menava a la casa (encara s'hi por distingir lleugerament una part empedrada), s'arriba a Cal Joncaret.

Detall de la llinda

A la llinda s'hi pot intuïr la inscripció "Joncaret, Asteva Manalvens, 17 + ..." (Carreté (2010), Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.). A més, i com a curiositat, pels volts resten forces mostres de parament ceràmic i testos en un estat bastant bo, així com vàries pedres treballades que formaven part de la construcció.

A l'esquerra de la fotografia, El Joncaret. Al centre, Candàliga;
i al fons a la dreta, la punta del Pla de Calaf.

Barraques de vinya (1)

Un parell de fotografies que he fet aquest mateix matí de barraques de vinya en força bon estat de conservació. La primera està situada passat el pont dels Traginers, començant la pujada del castell, a la banda dreta, més o menys a sobre de la casa Matamala. La segona, una mica més endavant del trencant de la carretera vella amb la carretera que va a la Rabeia i Sant Esteve.

La Creu (2)

(Arxiu Jordi Sarri)

Fotografia datada als anys 60 de la Creu del davant del Centro Parroquial, i que va durar fins a finals dels 70. L'original la podeu veure a l'entrada del blog del dia 6 de març del 2010.

La cista megalítica del Pla del Coll

Anant per la carretera de Súria, a l'alçada del quilòmetre 44,9 (això es una mica més andavant de Els Tres Pins), a la banda esquerra, es pot veure la cista neolítica. Tot i que ara ja només es un munt de rocs, es poden apreciar fàcilment les lloses que la formaven.

Estat actual de l'enterrament.

Fou descoberta durant una ampliació de la carretera, i saquejada pels mateixos obrers, tot i que no consta que hi hagués cap mena de parament funerari, apareixent-hi només una gran quantitat d'ossos.
Anys després, al 1977, l'arqueòleg Miquel Cura en una breu nota, la catalogà, acompanyada dels plànols que es reprodueixen més avall. Les proporcions del monument són de 2 metres de llargada, 1,5 d'amplada i 0,9 de fons.

Planta segons Miquel Cura

Seccions segons Miquel Cura

Lamentablement, tal i com es pot veure a la fotografia que vaig prendre el 13 de març, necessita una interveció més que urgent. És una part del patrimoni local que s'està fent malbé o directament desapareixent, ja sigui per deixadesa, falta de diners o per mandra i desconeixement.

Execució al cementiri

Un dels pocs episodis de guerra "estricta" durant la guerra civil del 1936-39 a Balsareny es l'execució dels beats Raimundo i Antoni al davant del cementiri. Segons el llibre Postguerra, de Marc Mas i Soler, arribaren cinc persones en un cotxe amb les sigles CNT i FAI pintades al costat del cementiri i en baixaren cinc persones, tres armades amb fusells i dues cridant, éssent conscients que els duien a afusellar. Cap d'ells era de Balsareny. Allà mateix els abatiren de varis trets.

Raimundo Eloy

Un dels dos ajusticiats era el beat Raimundo Eloy, nom religiós de Narcís Serra Rovira, nascut a Quart (Girona) l'1 de maig de l'any 1876, amb un ampli bagatge dins de l'ensenyament religiós. Havia cursat estudis a Béziers i a Bujedo. Llavors va ser destinat a Barcelona, Sant Feliu de Guíxols, Tortosa, Alcora (on va fundar La Salle) i a Santpedor entre altres.

Francesc Magí

L'altre executat era Antoni Tost Llaberia, nascut a Montroig del Camp (Tarragona) el 17 de gener de 1915. Als 13 anys va ingressar al Noviciat Menor dels Germans de les Ecoles Cristianes de Cambrils, on va rebre el nom de germà Francesc Magí. D'allà el destinaren com a professor a Barcelona i el 1935 rebé destí a Santpedor.

Tots dos foren detinguts a la Fonda Paco, intentant fugir de Santpedor cap a Barcelona a refugiar-se a casa dels familiars d'Antoni Tost havent vist com es començava a perseguir als religiosos, on els conduïren cap a Balsareny per a afusellar-los. Foren enterrats a la cripta de Sant Martí de Sesgueioles i beatificats el 28 d'octubre de 2007 al Vaticà, juntament amb 496 màrtirs més.

La Creu

Autor: Joan Font i Roig (1914) - Biblioteca de Catalunya-Fons Salvany

Autor: Josep Salvany i Blanch (1918) - Biblioteca de Catalunya-Fons Salvany

Un parell de fotografies de la creu de terme original que li dóna nom al carrer. Fou destruïda el 1936. L'actual creu data de finals dels anys 70 del segle passat.

El segell de Correus del Castell

La Vanguardia, 15-08-1967, pàg. 17
(Cliqueu per veure-ho més gran)

L'11 d'agost de 1967 es va posar a la venda la segona sèrie temàtica de segells de castells d'Espanya emesa per Correus. El Castell de Balsareny va aparèixer en un bonic segell de color "violeta y castaño", amb un valor facial de 50 cèntims de pesseta i amb una tirada de 8 milions d'exemplars de 33,2 x 28,8 mm. Per presentar aquesta sèrie, el dissabte 12 d'agost de 1967 es va fer una presentació al propi castell on hi vàren actuar Joan Manuel Serrat i Guillermina Mota.

La Vanguardia, 09-08-1967, pàg.22

Sobre de primer dia de circulació del segell, juntament amb el del castell de Penyíscola.

Actualment el valor filatèlic del segell del Castell es força baix. Fent alguna recerca per cases de subastes d'internet es pot trobar fàcilment per menys de 15 cèntims d'euro.