Enterraments a Balsareny (i als voltants)

Aquest matí he tingut l'honor d'acompanyar a un grup de membres del Casal de la Gent Gran de Balsareny a Sobirana. El Ramon Carreté m'hi va convidar per a que parlés una mica de les tombes medievals, mentre ell explicaria una mica d'història de l'església romànica. La veritat es que he tingut una setmana força moguda i no m'havia preparat cap guió i ni tan sols havia plantejat un ordre a la xerrada... així que simplement he deixat anar tot d'idees i conceptes barrejats sobre els elements funeraris que podem trobar al nostre poble i als voltants.
A la tarda (mentre rentava el cotxe, tot s'ha de dir) he reflexionat sobre com hauria d'haver actuat i he vist que hauria estat tan fàcil com fer un recorregut cronològic pels diversos enterraments. I ja que hi érem posats, doncs fer una breu entrada al bloc, que ja toca. Així doncs, aquest és un breu guió (ampliable) del que hauria pogut estar:

1.- El neolític: comencem fora del terme de Balsareny, a la bauma dels Ossos, a un quilómetre direcció nord-est de Torre de Cornet. Es tracta d'una bauma situada al punt més alt del serrat de Viranes, just on trenquen els termes de Sallent, Avinyó i Gaià, on hi ha un enterrament col·lectiu amb gran quantitat d'ossos de diversos individus. Un dels fets que fan important aquest jaciment és que alguns dels cranis trobats han patit trepanacions. Actualment el terreny ha cedit tant, que es fa difícil accedir-hi, però molt a prop es pot veure una taula de sacrificis, així que si algú s'hi arriba, el viatge no serà en va. A Balsareny no tenim coneixement de cap assentament d'aquestes dates, però, tot i que molt malmesa, tenim la tomba de cista del pla del Coll, a la carretera de Súria.

2.- El món íber: molt proper a la bauma del Ossos, al trencant que porta a Serarols (Cornet) hi podem trobar un dolmen íber. Cap a finals dels anys 80 va ser restaurat en la seva totalitat i pràcticament no hi queda res dels elements originals, excepte alguna pedra de la base. Els individus enterrats als dolmens han estat incinerats previament i dipositats en petites ànfores o urnes, juntament amb algun objecte propi com una arma o eina del camp.
El poble més important íber que hi ha als voltants es el Cogulló de Sallent, però a Balsareny podem trobar-hi una cabana al pla de Calaf, unes restes al Castellet (prop de la serradora del Caus) o un petit jaciment a sobre de Sant Esteve.

3.- Edat mitjana: ja dins del terme municipal, podem trobar varis exemples d'aquests element funeraris, com les tombes de Sobirana, les de Vilafruns o les del pla de Vilamajor, totes de similars característiques, formades de varies lloses col·locades en forma de caixa i ja formant part d'enterraments individuals, però agrupades en necròpilis. Aquestes tres que he esmentat possiblement pertanyen a l'alta edat mitjana, quan el cristianisme no s'havia assentat plenament i s'enterrava en indrets una mica mica allunyats dels nuclis urbans, amb tombes encarades al sol a causa de l'herència de ritus pagans.
Un altre enterrament, del qual no en queden vestigis, seria el de la sagrera de l'església, amb el cristianisme ja instaurat a la societat. El meu pare m'havia explicat que fent obres a la plaça de l'Església, a la banda de l'entrada al Casal, havia trobat peces de ceràmica pertanyents al cementiri medieval, ja que en alguns casos s'enterrava al difunt amb un petit recipient situat al costat del cap o bé als peus, ple d'aigua beneïda (és el moment històric en que es comença a creure en el Purgatori) o amb unes ofrenes de gra, vi o perfums.

4.- L'actualitat: el cementiri municipal, construït l'any 1896 a gràcies a una llei d'nsalubritat que no permetia enterrar dins dels nuclis urbans.