Pàgines

1 de novembre del 2013

La locomotora n. 27

L'any 1885 s'inaugurava la línia de ferrocarrils entre Manresa i Puig-reig. Més endavant -el 1887-, s'allargaria fins a Olvan, i el 1905 arribaria ja a Guardiola. Un ramal de diferent ample sortia de Guardiola fins a Castellar de N'Hug.
Un bona imatge del que va significar el carrilet per al nostre poble la podeu trobar al De Memòria de Jordi Planes (http://sarment.blogspot.com.es/2012/09/el-tren.html) d'octubre de 2012.
Durant els anys que va funcionar (1885-1973) van córrer per les vies d'amplada mètrica forces locomotores i de varis models, però avui ens ocuparem de la n.27.

Locomotora n. 27 actualment, a Igualada - Foto: Txus Garcia
(cliqueu per veure més gran)

I què té d'especial la n. 27? Doncs per començar, que és l'única del lot de 8 màquines que es van encarregar a Alemanya en inaugurar la via que encara es conserva. L'altra raó que la fa especial, i d'aqui que en parli d'ella, que va ser batejada amb el nom del nostre poble.
Les altres s'anomenaven Manresa (1), Berga (2), Sallent (3), "Sampedor" (4), "Puigreig" (5), Olvan (6) i Gironella (8). L'any 1924, la companyia gestora de la línia Manresa-Berga es va integrar a la Companyia General dels Ferrocarrils Catalans i a la numeració original se li van sumar 20 unitats, d'aqui que ara se la conegui com la número 27 i no com la 7.
La locomotora Balsareny fou fabricada per l'empresa alemanya Krauss Locomotive Fabrik-Krauss & Co l'any 1896, i li van assignar el número de fabricació 1891. Alguns aspectes tècnics:
  • Alçada: 3,7 m
  • Amplada: 2,5 m
  • Llargada: 6,8 m
  • Rodatge 0-3-0 (això vol deir que al davant i al darrera no hi ha eixos "lliures", i els 3 centrals són eixos motors)
  • Pes en buit: 19 Tm
  • Pes amb càrrega: 22,5 Tm
  • Potència: 360 CV
  • Esforç de tracció: 3245 kg
  • Cilindres de tracció de 500 mm de carrera i 320 de diàmetre
  • Les calderes aguantaven una pressió d'11,5 Kg/m2
  • Fre mecànic d'estacionament
  • Fre de servei d'aire comprimit model Westinghouse
  • Diàmetre de les rodes: 920 mm
La Balsareny (1989) - Foto: manuserran.com
Als anys 60 del segle passat va deixar de prestar servei. L'any 1973 la van instal·lar com a monument històric al parc de l'estació nova d'Igualada, i finalment, el 1989 quedà ubicada al seu destí final, el parc de l'estació vella, a l'alçada del número 1 del carrer Joan Maragall d'Igualada (enllaç a Google Maps). Com a anècdota, durant el seu centenari va ser enfilada dalt d'un remolc i passejada pel passeig Joan Maragall per a que tothom la pugués vitorejar. L'any 1998 treuen el bloc de ciment on estava exposada i la baixen a ran de terra. I és en aquest moment que comença la història trista. M'agradaria dir que la Balsareny, després d'anys d'arrossegar vagons amunt i avall, disfruta d'una plàcida jubilació en algun museu o parc... però no. Desgraciadament el seu estat es força llastimós a causa de baixar-la del pedestal. La situació, s'està tornant cada vegada pitjor. Tal i com denuncia regularment l'Associació d'Amics del Tren d'Igualada, juntament amb la FCAF (Federació Catalana d'Amics del Ferrocarril), la locomotora està sent expoliada dia a dia i presenta un estat de corrosió més que preocupant. Les inclemències del temps, les bretolades i el nul manteniment estan aconseguint que la Balsareny cada vegada estigui més atrotinada, fent perillar la seva restauració. Fins i tot el juliol de 2012 es va utilitzar per a fer una prova del mundial Biketrail damunt seu. No és que la prova en si afectés greument l'estat, però el fet d'utilitzar part del patrimoni com a un munt de ferros per fer cabrioles amb bicicletes va crear un malestar en els diferents organismes, associacions, federacions i aficionats al món del ferrocarril.
Foto: www.mountainbiker.es

I poc queda a dir... només donar suport (i les gràcies per les dades que m'han proporcionat) a l'Associació d'Amics del Tren d'Igualada per poder conservar i restaurar la locomotora Balsareny, així com al Txus Garcia per la predisposició a fer les bones fotografies que veieu.
I si aneu a Igualada, passeu-vos pel carrer Joan Maragall a saludar la vella locomotora.
Foto: Txus Garcia

Foto: Txus Garcia

Foto: Txus Garcia

Foto: Txus Garcia

Foto: Txus Garcia


2 comentaris:

  1. Un article molt interessant, Xavier! És una llàstima que, després d'haver volgut homentajar en forma de monument públic una peça del nostre patrimoni històric industrial, es deixi malmetre d'aquesta manera. Ja ho sé que en temps de retallades sens dubte hi deu haver coses més urgents, però segur que buscant bé trobaríem alguna partida pressupostària destinada a qüestions menys importants.

    ResponElimina
  2. Doncs si Ramon, fa força llàstima. El Txus que hi va anar a tirar les fotos s'hi va fixar emb més detall que jo i em va comentar que cau a trossos. I potser si que les retallades ténen culpa, però no tota: la degradació ve de molt més enrere. Es simplement la manera de fer aquesta de les institucions, que els hi fa molta gràcia inaugurar coses però llavors el manteniment és nul.

    ResponElimina