El fortí del serrat del Maurici (1)

Durant el Trienni Lliberal (1820-1823), la zona nord de la Catalunya Central juntament amb el Mestrat es van convertir en els principals focus de reacció contra els lliberals. La situació va degenerar en guerra a partir de la mort de Ferran VII el 1833. Aquesta guerra durant els primers anys va ser força anàrquica, amb partides de soldats poc organitzades, però amb la incorporació de soldats navarresos es va aconseguir millorar l'eficàcia militar de les tropes carlines a Catalunya. La nova situació va portar una sèrie de victòries que durant el 1837 van permetre l'organització d'un front regular que s'aproximava d'Avià cap a Ripoll, amb centres a Berga, Cardona i Solsona. Així doncs el Bages va passar a ser una zona d'alta importància estratègica com a pas cap a Barcelona i el nostre poble va quedar just al mig de les batusses entre lliberals i carlistes, esdevenint una plaça estratègica de vital importància, i passant diverses vegades a estar en mans d'un exèrcit o l'altre. El moment més dramàtic que va viure Balsareny fou quan entre el 16 i el 19 de febrer de l'any 1839, un atac dels carlins comandats pel francès Charles d'Espagnac, va assetjar i bombardejar el poble des del serrat del Maurici. En una acció de resistència heroica, els balsarenyencs i uns 20 homes del batalló provincial van aguantar durant dos llargs dies les embestides del sanguinari Comte d'Espanya fins que va arribar el general Carbó a socórrer les ja molt debilitades defenses balsarenyenques, fent fugir les forces carlistes en direcció al Mujal. Poc després del setge, van aparèixer uns 70 sapadors cristins que ben ràpid van construir un fortí al mateix indret des d'on s'havia bombardejat el poble i una petita torreta de defensa al peu de la muntanya del castell de Balsareny per a poder controlar el pas del camí ral cap al sud. L'any 1840 amb el final de la guerra, les dues defenses va quedar definitivament en desús fins els nostres dies. Durant molts anys el fortí del serrat del Maurici es va anar omplint d'herbes i esbarzers, i es va anar deteriorant. Ara mateix no es que es pugui passejar amb total comoditat per dins, però per sort encara es poden veure molts elements que conformaven l'edifici gràcies a la intervenció arqueològica i neteja que es va fer l'any 1997.

Situal sobre un turó de 416 metres al NW del nucli urbà, per arribar-hi, el més normal és anar pel camí de les granges, i just davant l'entrada de la porta de la granja del Santasusana, enfilar un camí a mà dreta que ens porta de dret a dalt del serrat. Una vegada allà, quan ja veiem el terreny pla, s'ha d'agafar el primer trencant a l'esquerra, amb una pujada força pronunciada i caminar (o anar amb cotxe per al més atrevits) uns 200 metres. Al final de la pujada, just quan comença la part plana, és interessant girar la vista a la dreta on es pot veure les restes d'una de les torres avançades de defensa del fortí (A). L'altra (B) està situada més endavant i és més complicada de veure a causa de la invasió de garrics que pateix.

Recorregut i situació de les torres avançades (cliqueu per veure-ho més gran)

Torre A

D'aquesta forma, arribarem al castell per la part posterior, la part més fortificada, ja que pels altres tres cantons és pràcticament impossible assaltar-lo degut a la inclinació del terreny.

Planta del fortí

El pati
Si entrem per la porta principal (1), el primer que podem veure es un pati (2) de terra premsada. A banda i banda de la porta podem veure les restes de dues troneres d'artilleria fetes amb maons (dibuixades en vermell). A l'extrem esquerre del pati, sota la torre sud, hi ha una petita habitació (3). A l'exterior, tocant a la paret on no hi ha la porta, es poden veure dues pedres treballades. Cap a la dreta del pati, sota el que hauria estat la torre est, hi ha dues estances que costa de veure a causa de la vegetació. El terra de (5) està format per lloses planes, el que fa pensar que era una cisterna o bé un pou mort d'unes letrines que estarien situades a la part superior.

Estances 4 i 5
(foto: Prospeccions Serrat del Fortí Maurici.
Memòria arqueològica. JM Vila Carabassa, 1997)

Les rampes

Al dos laterals del pati es poden veure les rampes (6) per accedir a les torres nord i oest. Són uns corredors d'uns 2 metres d'amplada, de terra compactada, amb lloses transversals per garantitzar l'estabilitat. Hem de suposar que a les parets que donen a l'exterior hi deuria haver (o haver-hi hagut, ja que potser no es van arribar a construir mai) una sèrie d'espitlleres per defensar els laterals del fortí en en cas que un atac arribés a superar la zona posterior.