Traginers 1948

(Cliqueu per veure més gran)

El turó de les Pinasses

Turó de les Pinasses

Vèrtex geodèsic amb la Torre al fons

Seguint la pista de Castellnou, uns 50 metres abans d'arribar al peu del turó de la Torre, a la banda dreta, s'alça el turó de les Pinasses, el punt més alt del terme de Balsareny, amb 625,175 metres sobre el nivell del mar segons l'ICC. La mida està tan ben calculada gràcies a la informació del vèrtex geodèsic referenciat amb el número 281104002 que corona el seu cim i que podeu consultar en aquest enllaç:
ftp://geofons.icc.cat/fitxes/XU/ETRS89/281104002.pdf

L'accés és molt fàcil; només s'ha de seguir el trencall que hi ha a la dreta de la pista abans d'arribar a la torre i en arribar al petit coll enfilar-se cap a l'esquerra. Les vistes valen la pena.

Vista des del cim (cliqueu per ampliar)

Situació:
1º 49' 34.30447'' E - 41º 51' 9.68326'' N

Avui fa 100 anys...

... no fou la grossa, però va fer feliç a un bon grapat de balsarenyencs. Tot gràcies a la butlleta 28469.

La Correspondencia de España (Madrid), pàg. 3 de l'edició de dissabte 23 de desembre de 1911

Premsa de vi de la perruqeria Mercè

Com ja sabeu, no sóc gaire amant de tallar-me els cabells. Així i tot, a vegades entro a la Perruqueria Mercè a mirar-me la bonica premsa de vi que hi ha a l'entrada. En varies ocasions, la Txell em demanava si sabia interpretar el que hi havia esculpit al muntant esquerre: unes lletres cada vegada més petites i que dismuiexen l'espaiat entre grafies i paraules a mida que va avançant el misteriós text. A sobre hi ha una data ben visible: 1771 i a l'escaire interior de cadascun dels dos muntants que aguanten la nou de fusta, una mena de flor de sis fulles (més tard vaig saber que d'aquesta representació floral se'n diu roseta hexapètala). Buscant informació, només vaig esbrinar que aquest símbol representa el desig de protecció i que era molt usat per la gent del Pirineu. I amb les lletres ens vem quedar encallats. Falta de coneixements, temps i dedicació. I allà va quedar tot.

Fins que un dia, un client de la perruqeria es va interessar per l'escrit, el va fotografiar i li va enviar a un expert: l'Esteve Canyameres.

Poc després va arribar la resposta: ni indicacions d'on s'havia de picar per trobar un tresor com havíem especulat en broma (o no tant en broma), ni missatges xifrats que explicaven grans secrets, ni res d'això. El personatge que va esculpir la pedra hi va escriure:

CON SE AY-

A DE MU

da la nou se a

de aparta

esta

Incorporant accents i comes, ve a dir "Con se aya de mudà la nou, se a de apartà esta". I transcrita al català actual: "Quan s'hagi de canviar la nou, s'ha d'apartar aquesta". En definitiva, "només" hi diu que si en alguna ocasió s'hagués de treure la nou (la peça de fusta central) perquè s'ha passat de rosca, s'ha fet malbé o s'ha esquedat, no fa falta rebentar tota la estructura de pedra (els cuixants o muntants), tan sols fa falta moure la pedra esquerre, que no està collada a terra. Un fabricant de premses de vi previsor.

El president Macià a Balsareny

Un parell de fotografies del president Macià a Balsareny, durant la visita oficial que va fer al Bages el dia 3 de gener de 1932 acompanyat del diputat Farreres Dura, el secretari de presidència Alavedra i el cap dels mossos d'esquadra Francesc López Gatell

La primera fotografia és evident que està feta al davant de la Fassina cap al migdia, de pujada cap a Navàs. La segona podria ésser cap a la zona del pont dels Traginers, però en tinc forces dubtes. Si algú té una pista, que ho intenti aclarir als comentaris.

Fonts: Arxiu Nacional de Catalunya i memoria.cat

Geocaching

Si sou dels que sovint aneu a la resclosa dels Manresans o us enfileu al castell, pot molt ben ser que en alguna ocasió us hagueu trobat a algú amb un aparell de GPS que sembla que busqui alguna cosa pels voltants. I si ell us ha vist abans, possiblement ha dissimulat fent veure que està mirant el paisatge o fent un tomb. Doncs bé, no sospiteu res estrany relacionat amb activitats il·legals: simplement es tracta d'un geocatxer (i vosaltres us heu convertit en un muggle o geomuggler).

Ara arriba la pregunta més obvia: i què és un catxer? Doncs no és res més que un participant d'un joc a nivell mundial anomenat geocatxing, on s'amaguen catxés a diversos indrets del món i a través d'una pàgina web que facilita unes coordenades, qualsevol persona els pot anar a cercar, signar un registre i acumular catxés trobats. Dit així, sembla molt complicat, però és ben senzill. Anem per parts i comencem amb una mica d'història. L'1 de maig de l'any 2000, l'administració Clinton decideix eliminar una distorsió d'uns 100 metres que tenien els satèl·lits destinats a donar senyal als GPS particulars i d'empreses (els militars sempre havien anat de meravella, tot s'ha de dir), tornant-los molt més precissos. David Ulmer, un participant d'un grup de notícies d'internet dedicat a aquests satèl·lits , decideix celebrar-ho el dia 3 de maig amb un curiós joc: enterra un recipient amb una llibreta, un bolígraf i diversos objectes de poc valor al bosc de Beaver Creek, de Portland, Oregon, i publica les coordenades exactes al grup de notícies, animant als membres de la comunitat a descobrir-lo i a agafar qualsevol dels objectes del recipient amb la condició de deixar-ne un altre. Dos dies després, un parell de persones ja havien trobat el tresor -catxé o caché, en llenguatge tècnic- i havien signat la llibreta registrant la seva visita, i la petita col·lecció que contenia el recipient ja havia canviat lleugerament. Així doncs, d'una forma tant senzilla, David Ulmer acabava de crear el primer "log" del geocatxing, que a hores d'ara encara conserva aquesta esència: trobar el recipient, signar, fer un canvi d'objectes i registrar la visita a la web.

Pocs dies després apareixien més coordenades al grup de notícies, totes elles a Califòrnia... i un mes després s'anunciava el primer catxé a Australia. La cosa es va anar animant i algú del grup va decidir batejar el joc com a Geocaching i crear la web www.geocaching.com on s'agrupessin totes les coordenades que havien estat publicades fins el moment i on cadascú pogués registrar els tresors que trobava. 11 anys després, hi ha un milió i mig de "tresors" repartits per tot el món i centenars de milers de buscador de tresors.

L'únic requisit del joc és registrar-se a la web geocaching.com (és gratuït, tot i que hi ha modalitats de pagament) i disposar d'un aparell GPS de muntanya. I les normes són ben senzilles i de sentit comú: deixar un objecte dóna dret a agafar-ne un altre, no es poden deixar objectes perillosos -armes, explosius, encenedors,...-, respectar l'indret, no canviar el catxé de lloc i algunes més, totes elles ben clares i que es poden trobar a la web del joc. Per a crear un catxé també hi ha una norma bàsica: sempre s'ha d'ubicar en un lloc públic i que tingui algun interès especial, tant pot ser històric, com natural o social (els anomenats "event cachés")... però que el vertader sentit d'anar a buscar un tresor no sigui pròpiament descobrir aquest tresor, sinó descobrir un indret interessant. Amb aquestes petites premises ja es pot començar a jugar, i a mida que un s'aficiona, ja anirà trobant moltes més variables al joc, com els travel bugs (unes plaques numerades que viatgen per tot el món), els catxés fotogràfics, el CITOs (catxés ecològics, que demanen que t'enduguis una mica de porqueria de l'entorn), els multicaxés (un tresor et porta a un altre, i un altre, i un altre...) i moltes més. Els catxés habituals són un recipient tipus tupperware, però n'hi ha de petits com un rodet de fotografía o de tan grans com una muntanya (els Earth caches) o d'invisibles, abstractes o virtuals. Com podeu veure, tot un món.

Catxé del castell

A Balsareny, ara mateix en podem trobar tres: un al Castell, col·locat des de l'11 de setembre del 2003 i que ja ha rebut 177 visites, un altre a la resclosa dels Manresans, amb 80 visites des del 28 de setembre de 2008 i un altre de molt recent a l'aqüeducte de la riera de Conangle. I tècnicament, el catxé anomenat "Torre dels Moros" de Castellnou també està situat dins del nostre terme, ja que està a l'est de la torre de Castellnou. I pels voltants de Balsareny n'hi ha forces més: un parell dins del nucli urbà de Sallent, un altre a Sant Sadurní, Navàs, Sant Cugat del Racó, Castelladral, la Creu del Perelló, Viladelleva, Sant Pere de Monistrol, Pinós... Jo he anat fent els del voltant i recomano especialment el del castell de Solivella (a la carretera de Súria) i el del Putxot (a Castellnou), però també en tinc registrats de més llunyans, com el de Saint Cyprien de Soubés, a França, aprofitant una visita als meus amics Alex i Sonia Alland (algun dia us parlaré d'ells i del seu llibre amb referències a Balsareny). Com veieu, quan un s'aficiona a aquest joc, s'endú feina geocatxer de vacances, i fins i tot, molta gent programa la seva ruta de les vacances en funció dels tresors de la zona.

Si voleu un bon consell, animeu-vos a jugar; és una bona forma de descobrir indrets propers (i llunyans) que mai haguéssim imaginat que fóren tant interessants.

El símbols de cal Traver

Cal Traver és la casa que està situada al davant de l'Ajuntament i que fa cantonada amb el carrer del Trull. I justament a la cantonada sempre hi hem vist una làpida amb uns curiosos dibuixos i una data: "22 fabré 1687". Els dibuixos més fàcils d'interpretar són els de la part de dalt: una navalla oberta i unes tisores. Els altres dos, l'instrument en forma de fletxa que apunta avall i una mena de plats amb un objecte dins, un cap per amunt i l'altre al revés, no sabem que poden ser. Potser és algun símbol que fa referència a les sagnies, ja que en aquesta casa hi visqueren entre el segle XVII i el XIX els Traver, un llinatge de barbers-cirurgians.

Amb la rentada de cara que se li ha fet a la façana aquest passat estiu, ara podem veure un una altra inscripció més a la pedra de la llinda de la porta que dóna a la plaça de l'Ajuntament amb un matràs i la data 1726.

Bibliografia:

CARRETÉ, "El Pàter dels diagnòstics: de què morien els balsarenyencs a principis del XIX”. Sarment, 169, març 1990, p. 8 9.

ConèixerCatalunya.blogspot.com

Aquest dissabte vaig tenir el plaer de fer de "sherpa" per varis indrets del nostre poble de l'Antonio Mora i a Joan Lomas, dos companys amants del patrimoni i administradors del fantàstic bloc ConèixerCatalunya. En un principi havia contactat amb ells quan van fer una crida des de la seva web per tractar d'identificar una petita església romànica molt atrotinada que veien a peu de carretera quan passaven pel nostre terme. Obviament, es tractava de Santa Margarida de l'Alou. Vaig oferir-me a acompanyar-los i a demanar permís a la família Capdevila-Alsina per entrar al camp per tal de poder accedir a l'esglesiola. Dit i fet, el dissabte al matí ens vàrem dirigir cap a l'Alou. Feta la visita, vem anar seguint el camí de la via fins arribar al balç del castell i disfrutar de les bones vistes i d'una bona conversa sobre la història de la Síquia i la toponímia. D'allà vaig dur-los cap a la colònia Soldevila, per a que veiguessin l'estat lamentable dels habitatges i després cap a les tombes de Sobirana, on van sortir bones idees de com es podria adequar el terreny per fer-lo visitable i accessible a tothom. I per acabar, vem arribar-nos al pont de Conangle parant-nos un moment a la tomba de Vilafruns per comentar que, si l'església de l'Alou està en mal estat, pitjor ho tenim amb la de Santa Cecília de Vilafruns, que està totalment sepultada.
Us deixo els enllaços a les cròniques de les visites que ha fet l'Antonio Mora:

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2011/08/santa-margarida-de-balsareny-la.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/08/sant-esteve-de-balsareny-el-bombonet.html

http://relataires.com/relat/la-necropolis-del-serrat-dels-morts-a-balsareny-bages/1033218

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2011/08/de-balsareny-manresa-el-cami-de-la.html

I aquest es l'enllaç al bloc Conèixer Catalunya, una d'aquestes webs de visita diària obligatòria:
http://coneixercatalunya.blogspot.com

Joan, Antonio, una salutació des de Balsareny. Ha estat una delícia haver passejat amb vosaltres i la vostra interessant conversa. Quan volgueu repetir, ja ho sabeu.

La Creu del Perelló (3)

Unes fotos que he pogut fer al cementiri de Castellnou (una obra digne de visistar) gràcies a l'ajuda del Manel de l'Ajuntament de Castellnou. La primera, com podeu llegir a la placa, és de l'indret on reposen les restes de Ramon Vila Capedevila. La següent, són les botes que calçava la nit en que va caure i que es van poder recuperar quan es va desenterrar el cos durant les obres del cementiri. I la tercera marca l'indret exacte on hi ha els cossos de Ramona Besa, Domingo Rovira i dos companys maquis -just entre la soca de xiprer i la paret-, assassinats per la Guàrdia Civil el febrer de 1945.

Les Collades de Baix

Les Collades de Baix cap al 1955

Les Collades de Baix actualment

No tot han de ser cases en ruïnes al 2011... Felicitats als amos de les Collades de Baix pel bon treball i pel bon gust que han tingut a l'hora de restaurar la casa.