18 de febrer de 2013

El fortí del serrat del Maurici (1)

Durant el Trienni Lliberal (1820-1823), la zona nord de la Catalunya Central juntament amb el Mestrat es van convertir en els principals focus de reacció contra els lliberals. La situació va degenerar en guerra a partir de la mort de Ferran VII el 1833. Aquesta guerra durant els primers anys va ser força anàrquica, amb partides de soldats poc organitzades, però amb la incorporació de soldats navarresos es va aconseguir millorar l'eficàcia militar de les tropes carlines a Catalunya. La nova situació va portar una sèrie de victòries que durant el 1837 van permetre l'organització d'un front regular que s'aproximava d'Avià cap a Ripoll, amb centres a Berga, Cardona i Solsona. Així doncs el Bages va passar a ser una zona d'alta importància estratègica com a pas cap a Barcelona i el nostre poble va quedar just al mig de les batusses entre lliberals i carlistes, esdevenint una plaça estratègica de vital importància, i passant diverses vegades a estar en mans d'un exèrcit o l'altre. El moment més dramàtic que va viure Balsareny fou quan entre el 16 i el 19 de febrer de l'any 1839, un atac dels carlins comandats pel francès Charles d'Espagnac, va assetjar i bombardejar el poble des del serrat del Maurici. En una acció de resistència heroica, els balsarenyencs i uns 20 homes del batalló provincial van aguantar durant dos llargs dies les embestides del sanguinari Comte d'Espanya fins que va arribar el general Carbó a socórrer les ja molt debilitades defenses balsarenyenques, fent fugir les forces carlistes en direcció al Mujal. Poc després del setge, van aparèixer uns 70 sapadors cristins que ben ràpid van construir un fortí al mateix indret des d'on s'havia bombardejat el poble i una petita torreta de defensa al peu de la muntanya del castell de Balsareny per a poder controlar el pas del camí ral cap al sud. L'any 1840 amb el final de la guerra, les dues defenses va quedar definitivament en desús fins els nostres dies. Durant molts anys el fortí del serrat del Maurici es va anar omplint d'herbes i esbarzers, i es va anar deteriorant. Ara mateix no es que es pugui passejar amb total comoditat per dins, però per sort encara es poden veure molts elements que conformaven l'edifici gràcies a la intervenció arqueològica i neteja que es va fer l'any 1997.


Situal sobre un turó de 416 metres al NW del nucli urbà, per arribar-hi, el més normal és anar pel camí de les granges, i just davant l'entrada de la porta de la granja del Santasusana, enfilar un camí a mà dreta que ens porta de dret a dalt del serrat. Una vegada allà, quan ja veiem el terreny pla, s'ha d'agafar el primer trencant a l'esquerra, amb una pujada força pronunciada i caminar (o anar amb cotxe per al més atrevits) uns 200 metres. Al final de la pujada, just quan comença la part plana, és interessant girar la vista a la dreta on es pot veure les restes d'una de les torres avançades de defensa del fortí (A). L'altra (B) està situada més endavant i és més complicada de veure a causa de la invasió de garrics que pateix.
Recorregut i situació de les torres avançades (cliqueu per veure-ho més gran)
Torre A
D'aquesta forma, arribarem al castell per la part posterior, la part més fortificada, ja que pels altres tres cantons és pràcticament impossible assaltar-lo degut a la inclinació del terreny.

Planta del fortí

El pati
Si entrem per la porta principal (1), el primer que podem veure es un pati (2) de terra premsada. A banda i banda de la porta podem veure les restes de dues troneres d'artilleria fetes amb maons (dibuixades en vermell). A l'extrem esquerre del pati, sota la torre sud, hi ha una petita habitació (3). A l'exterior, tocant a la paret on no hi ha la porta, es poden veure dues pedres treballades. Cap a la dreta del pati, sota el que hauria estat la torre est, hi ha dues estances que costa de veure a causa de la vegetació. El terra de (5) està format per lloses planes, el que fa pensar que era una cisterna o bé un pou mort d'unes letrines que estarien situades a la part superior.
Estances 4 i 5
(foto: Prospeccions Serrat del Fortí Maurici.
Memòria arqueològica. JM Vila Carabassa, 1997)
Les rampes

Al dos laterals del pati es poden veure les rampes (6) per accedir a les torres nord i oest. Són uns corredors d'uns 2 metres d'amplada, de terra compactada, amb lloses transversals per garantitzar l'estabilitat. Hem de suposar que a les parets que donen a l'exterior hi deuria haver (o haver-hi hagut, ja que potser no es van arribar a construir mai) una sèrie d'espitlleres per defensar els laterals del fortí en en cas que un atac arribés a superar la zona posterior.

9 comentaris:

KRT ha dit...

Molt bé pel plànol i les fotografies, així com pel relat històric. Un dubte: d'acord amb Francesc Soler Castella (vols. I i II de les Pàgines Viscudes), tant el fortí del Serrat del Maurici com la Torreta del camí del Castell es van construir després del setge del comte d'Espanya,quan la primera Guerra carlina ja era pràcticament a les acaballes. El comte d'Espanya (com era conegut popularment Charles d'Espagnac)va bombardejar Balsareny des del serrat del Maurici, però sembla que sense fortí. El Dr. Josep M. Sabala, en el seu traball sobre el setge de Balsareny tampoc no en parla, ni dues obres sobre els Carlins que ha escrit Ferran Sánches i Agustí. Si hi ha alguna referència documental que ens permeti avançar la data de construcció del fortí te l'agrairia, que la història s'escriu a base d'errors i de correccions.

Xavi ha dit...

En el moment de redactar l'entrada també vaig reparar en aquest ball de dates. En un principi, havia donat per vàlides les dates que dóna J.M. Sabala i Francesc Soler en el seus llibres, però segons la memòria dels arqueòlegs "Tot i que no hi ha dades concretes, se situa la construcció del fortí del Maurici pels volts del Nadal de 1838 (...)" A la bibliografia emprada per a fer la memòria hi consta el llibre "Les fortificacions de la comarca del Bages en temps de les guerres carlines (OLIVARES, 1997)", d'on he de suposar que han tret aquesta dada (fa dies que intento localitzar el llibre aquest...).
Així que vaig lligar caps i vaig trobar lògic que els isabelins comencessin la construcció a finals de desembre de 1838, Charles d'Espanya, un mes llarg després -el 17 de febrer de 1839- ocupés la posició on no havia hagut temps de construir gran cosa precissament per aturar-la, i assetgés Balsareny des de els mateixos fonaments del fortí. Acte seguit, s'expulsen les forces carlines del serrat i es reprenen les obres... i quan estan acabades ja no hi ha guerra.
Potser és molt suposar... Així i tot, tinc una bona llista de llibres amb alguns pendents encara de localitzar per treure'n l'entrallat i saber d'una vegada per totes el dia i hora en que es van començar les obres.
Seguiré buscant i llegint.

KRT ha dit...

Trobo que la teva argumentació és raonable i la cronologia plausible. En efecte: podria ben bé ser que el fortí isabelí estigués a mig construir (començat a finals de 1838) quan el comte d'Espanya el va ocupar per bombardejar el poble (febrer de 1839), i que fos acabat pels isabelins poc després. Si trobes més dades ja ho diràs. Endavant!

KRT ha dit...

El llibre ‘La fortificació de la comarca del Bages en temps de les guerres carlines’, de David Olivares i Puntí (Centre Excursionista de la Comarca de Bages, 1997) el tenen a la Biblioteca Pere Casaldàliga de Balsareny (de fet, avui el tinc jo a casa, però ja el tornaré ben aviat).

Com tu bé dius, el llibre dóna la data d’inici de construcció del fortí del Serrat del Maurici l’any 1838, però no cita cap referència documental que ho justifiqui. Després diu que el Comte d’Espanya el va ocupar, «a mig construir», amb les seves tropes i artilleria per bombardejar Balsareny, i cita com a font de referència el treball de J. M. Sabala; però de fet, Sabala només diu que el Comte d’Espanya va ocupar el Serrat del Maurici, i no fa esment de l’existència prèvia, o no, de cap fortí. És evident que si el fortí es va començar a construir efectivament el 1838, el febrer de 1839 (data de l’ocupació del comte) ja existiria, i que era a mig construir ho demostraria el fet que no s’acabés.

F. Soler parla d’oïda, de coses que li havien explicat; si l’hem de creure, dóna per fet que el fortí el va construir després de l’episodi del Comte d’Espanya. Diu que el va fer una companyia de cent soldats isabelins —o cristins, nom que els venia de la reina regent, Maria Cristina—; que el van edificar en poc temps, poc abans d’acabar la guerra, el mateix 1839, i que hi van deixar un destacament que s’hi va estar poc temps, ja van baixar només dos cops, en formació, per oir missa a Balsareny. És a dir, dóna per fet que el fortí es va acabar, almenys per permetre que s’hi estatgés un destacament. Després, acabada la guerra i caigut ràpidament en desús, el fortí esdevindria ruïna amb el pas del temps i seria víctima de la rapinya de la gent, que se n’enduien teules i material d’obra; fins parla d’un home que hi va trobar un canó i se’l va vendre com a ferro vell a un comerciant de Sallent anomenat ‘el Fasi’. Tot plegat poden ser exageracions o imprecisions de la transmissió oral. El cas és que arqueològicament no es pot primfilar tant (si es va fer el 1838 (ni que fos a finals d’any) o el 1839 (després del febrer).

El llibre d’Olivares també dóna com de finals de la primera Carlinada (1839) la construcció de la Torreta del camí del castell, data que coincideix amb la creença tradicional i que esmenta també Soler. I afirma que les restes de muralles que hi ha al castell de Balsareny són també d’aquesta època (recordem que el castell havia estat incendiat per la gent del poble tres anys abans, el 1835, i els isabelins hi van fer obres de fortificació per tenir-hi canons; Sabala parla prou de la defensa de Balsareny des del castell, amb dos canons i 25 homes, però tampoc no esmenta la construcció d’aquestes muralles, que —aventura Olivares— haurien estat destruïdes en part per «posteriors conflictes armats» sense especificar.

Aniria bé trobar dades documentals que confirmin aquestes particularitats. Mentrestant, un cop més, gràcies, Xavier per la feina de recerca que emprens.

Xavi ha dit...

Vaja, doncs vaig anar a la biblioteca el dimecres a demanar-lo (vaig veure per internet que el tenien) i la Susi em va dir que res, que no hi era. Sort que ha aparegut, quan el tornis me l'agencio jo.

Es complicat el tema aquest de la data, però potser cal fer cas a la gent del terreny i donar la raó a Sabala. He consultat un altre llibre, el "Panorama Español", un crònica de la guerra carlina on explica amb pèls i senyals el setge i en cap moment fa referència a una fortificació construïda ni a mig construir.

Per altra banda i com a demostració de que no et pots fiar de res, la viquipèdia (tant la versió catalana com la francesa) diu que Carles d'Espanya fou assassinat el 2 de febrer de 1839: 15 dies abans del setge, cosa que ha fet que se'm passes pel cap que el setge realment no va ser l'any 39, sinó el 38...

KRT ha dit...

No, no ens podem fiar de les viquipèdies. Espagnac va ser destituït del seu càrrec de general en cap de l'exèrcit carlí a Catalunya, a la rectoria d'Avià, per ordre de la Junta Carlina de Berga i en nom del rei Carles,el 26 d'octubre de 1839. Li van fer creure que el portarien a Andorra, però va ser assassinat a Organyà la nit del 2 de novembre de 1839. Van tirar el seu cos al riu i el van recuperar a Coll de Nargó. Les vicissituds del seu crani donarien per una història a part. Pots trobar la data de la mort aquí:

http://www.1808-1814.org/persones/condespana.html

També hi ha sobre els darrers dies del Comte un extens article d’Edmon Vallès («Historia y Vida», 7, octubre 1968), que tanmateix data l’assassinat el 3 de novembre; i encara un article de Benigne Rafart a «Dovella » (1989) que també dóna el dia 2.

Sabala documenta que el poble va resistir ja un atac carlí el 27 de desembre de 1835, i publica una emotiva carta de l’alcalde Joan Sala, el 7 de febrer de 1837, demanant reforços i exposant la precarietat de la defensa del poble «dentro de una mala tapia».

El Comte d’Espanya va prendre possessió del càrrec de general en cap de l'exèrcit carlí el dia 1 de juliol de 1838; va ocupar Berga i va donar mostres de gran ferocitat fent incendiar pobles (Olvan, Gironella) i ordenant tortures, amputacions i execucions públiques.

Sabala conta també l’episodi del segrest del pobre rector de Balsareny, Marià Casanova, el setembre de 1838. El nostre historiador no explicita l’any del setge de Balsareny: tan sols diu que va ser entre els dies 16 i 19 de febrer. Per tant, si les tropes carlines les manava el Comte d’Espanya, no podia ser l’any 1838: havia de ser el 1839.

Seguirem furgant...

Xavi ha dit...

Tot un "pájaru" aquest comte d'Espanya. Fa uns anys vaig llegir sobre els viatges del crani del comte amunt i avall (el meu pare -que havia viscut a Coll de Nargó- em va passar una fotocòpia d'un article d'algú d'allà que ho explicava) i certament és una història rocambolesca. Una altra anécdota que vaig llegir aquest estiu en una sèrie de El Pais sobre crim es que aquest personatge és el que va fer construir el carrer Ferran de Barcelona. D'un dia per l'altre va expropiar les cases que molestaven per a fer el carrer, sense previ avís va enderrocar les escales d'accés i la gent quan va arribar de treballar a casa va haver de treure els "assetjats" (avis i criatures sobretot) amb escales de mà pel balcó. Tot un psicòpata. De ben segur, si hagués estat americà, tindria un parell de pel·licules, varis llibres i una legió de fans vestint samarretes amb la seva cara, a l'alçada d'Ed Gein o Ted Bundy.

Per altra banda, queda ben clar que el setge va ser l'any 39, confirmat per les hemeroteques de l'època i els llibres, però ha hagut un moment en que internet "insistia" tant, que he arribat a dubtar ja de tot. Per cert, l'error de la viquipèdia (i de totes les webs que han copiat les dades d'aquesta) és ben "tonto": algú ha confós un 11 amb un II en xifres romanes, fent que el novembre es converteixi en febrer. Així de simple.

I finalment he editat l'entrada, per a no perpetuar l'error (o presumte error) d'Olivares. Al llarg d'aquesta setmana publicaré la segona part de l'article del fortí.

Moltes gràcies Ramon per les explicacions i per les dades.

Blogger ha dit...

Get daily suggestions and instructions for generating THOUSANDS OF DOLLARS per day ONLINE totally FREE.
GET FREE ACCESS INSTANLY

شركة صقر المملكة ha dit...

شركة كشف تسربات المياه بالقطيف
شركة مكافحة حشرات بالقطيف
شركة مكافحة النمل الابيض بالقطيف
شركة تسليك مجاري بالقطيف
شركة عزل اسطح بالقطيف
شركة تنظيف مكيفات بالقطيف
شركة فحص فلل قبل الشراء بالقطيف
شركة تنظيف بالقطيف