19 de març del 2013

Balsareny al NO-DO (2)

Més d'una persona m'ha parat pel carrer demanant-me com havia aconseguit aquests documents. Res més fàcil que submergir-se a internet (no, no tinc una videoteca amb tots el NO-DOs a casa com algú pensava...). Resulta que el desembre de 2012, RTVE va "obrir" els seus arxius a la gent. Anteriorment, si algú volia una còpia d'algun document audiovisual de Televisión Española, havia de fer paperassa, justificar per que la volia, fer molta cagarela i, a més, pagar la còpia. Amb l'obertura dels arxius, qualsevol pot accedir als continguts al moment i sense deixar anar ni un duro. Es només qüestió d'estar al dia de les notícies dels arxius on es creu que hi podria haver material interessant. En el moment que s'obre un, assaltar-lo. El més recomanable és subscriure's via RSS o Twitter.
Per altra banda he d'aclarir que els videos estan editats de tal forma que he eliminat totes les notícies que no fan referència a Balsareny, deixant-hi només la l'entradeta del NO-DO amb la seva música característica, la part on es parla de Balsareny i la sortida. Per veure el noticiari sencer, només heu de clicar a  l'enllaç que hi ha a sota de cada video, i us conduirà a la web de RTVE on hi ha el video sense editar i a més alta resolució d'imatge.


Així doncs, us deixo un parell més d'aparicions del nostre poble al NO-DO. La primera és de 1961 i la segona de 1965.

NO-DO 11-09-1961



NO-DO 22-03-1965





16 de març del 2013

Balsareny al NO-DO (1)


Aparició de Balsareny al NO-DO del 18 d'abril de 1960.

(Si el voleu veure a Youtube.com, cliqueu el següent enllaç:

Programa NO-DO núm. 902A - 18/04/1960

5 de març del 2013

El fortí del serrat del Maurici (2)


Les torres NW i NE (7 i 8)
Al contrari de les torres SW i SE, aquestes no guarden cap estança al seu interior. Durant la prospecció arqueològica de 1997 es va saber que estaven plenes de terra. Això té la seva lògica, ja que la part nord del fortí és la més vulnerable a un atac. Omplint-les de material es dóna molta més solidesa davant els atacs d'artilleria lleugera, fent que aquesta zona sigui la més defensiva i inexpugnable de la petita fortalesa. A més, la inclinació ascendent de les dues rampes que menen a les torres fan que l'alçada del mur exterior sigui molt superior a la de la zona davantera del castell. I encara es poden veure més formes de defensa: a la torre NE (7) s'aprecien dues troneres d'artilleria (dibuixades en vermell al plànol) i 6 espitlleres per a fuselleria (en verd al plànol). Així a més de protegir la part vulnerable del fortí, també es podia actuar contra les forces que baixaven de Berga. A l'altra torre (8) només s'aprecia una tronera i tres espitlleres.
Una altra dada que ha ofert la intervenció de 1997 és que el sól de les dues torres disposava d'unes bigues de fusta col·locades directament sobre la terra la funció de les quals era donar consistència al paviment per a quan s'utilitzava artilleria.
Embigat de la torre 8
(foto: Prospeccions Serrat del Fortí Maurici.

Memòria arqueològica. JM Vila Carabassa, 1997)
Un altre detall curiós de les torres és una petita inscripció que hi ha a la cantonada que forma la rampa amb l'inici de la torre NE, on s'hi pot llegir UEE.
UEE
Per comunicar les dues torres entre si s'utilitzava un pas d'1,3 metres d'amplada que discorre paral·lel al mur posterior. Està enllosat amb pedres de gran tamany que reposen sobre la pròpia terra de rebliment del mur. La paret que protegia els soldats està molt feta malbé, però encara s'hi poden veure 9 espitlleres.
Espitlleres

La nau i les habitacions
L'espai que hi ha entre el pas de comunicació de les dues torres nord, les rampes i el pati central estava cobert. Si ens plantem a la porta i fem unes passes atravessant el pati, a mà esquerra podem trobar la primera habitació (9) de 3x4 metres. El terra format de rajols d'uns 20x20 cms. està en molt bon estat. Durant la neteja que van fer els arqueòlegs es va trobar una petita llar de foc força rudimentària, formada per un petit mur recolzat sobre el mateix paviment. Així doncs, entre la qualitat dels rajols i que l'habitació disposa de foc a terra, hem de suposar que estava ocupada per un comandament.
Llar de foc
(foto: Prospeccions Serrat del Fortí Maurici.
Memòria arqueològica. JM Vila Carabassa, 1997)

Al costat d'aquesta primera habitació hi ha una cisterna (10) d'uns 2 metres de diàmentre, amb les parets de rajols de ceràmica vidriada com els que es poden veure a moltes cases de pagès, utilitzades com a tines per al vi. Sospito que el desguàs d'aquesta cisterna es un forat que hi ha a la paret just a sota de la passarel·la d'entrada al castell.
A la dreta de la cisterna, trobem l'entrada a la nau on hi dormiria la tropa (11). I al costat, una altra habitació (12) similar a la primera, però molt més malmesa.
(foto:
Prospeccions Serrat del Fortí Maurici.
Memòria arqueològica.
JM Vila Carabassa, 1997)
Tornant enrere, entrem al que seria la nau destinada al gruix de soldats (13). Es tracta d'una gran habitació que abarca tota l'amplada de l'interior del fortí, amb uns 7 metres de fons, amb una porta d'accés d'un metre i mig. Si mirem entre la vegetació podem veure l'empredat de l sól, fet de grans lloses irregulars, i si busquem bé, també podem distingir algun bloc de pedra utilitzat de base d'una de les quatre columnes que aguantaven la teulada. Aquesta era d'una sola vessant (igual que les de les altres dues habitacions), per aprofitar l'aigua que anava a parar a la cisterna. La pendent de la teulada era la mateixa que la de les rampes laterals d'accés a les torres. Un altre detall que es pot veure són els petits forats quadrats que hi ha a la paret del fons (la que aguanta el pas entre les dues torres). Són uns forats de 4,5x4,5 centímetres a uns dos metres del terra, utilitzats per encastar-hi una barra de fusta no gaire llarga per a que els soldats hi pengessin els seus objectes personals. Encara fa uns anys es podien veure alguns trossos de fusta a l'interior dels forats.

Calculant les dimensions d'aquesta última habitació, l'estudi que es va fer l'any 1997 arriba a la conclusió que estava preparat per allotjar una tropa d'uns 30 homes (entre la secció d'artilleria, els fusellers i personal sanitari i d'intendència), més oficials i suboficials, que s'allotjarien a les dues habitacions petites. Tot i així, és difícil de saber si en cap moment va arribar a haver-hi tot aquest personal al serrat del Maurici, ja que entre unes coses i altres, quan es va acabar d'edificar l'edifici, la guerra pràcticament ja havia acabat.

El fossat i els voltants
La defensa del fortí es completa amb un fossat d'uns 3 metres d'ample i entre 1 i 1,5 metres de fons que envolta tot l'edifici. A l'entrada es poden veure rebaixos tant a les pedres de la base com als maons del bastiment de la porta per al pont llevadís utilitzat per accedir a l'interior del fort.
I si us allunyeu un mica de l'edifici, sobretot per la part est, es possible que trobeu petits trossos de ceràmica vidriada típica del segle XIX escampada pel terra, així com algun rajol i trossos de teules. I si no n'hi ha més es per la rapinya que van fer els habitants de Balsareny tan bon punt els soldats van abandonar l'edifici, quan van pujar a agafar tant material com van poder. Fins i tot un petit canó que van deixar abandonat, va ser venut per un home anomenat Ribó a la ferreria de Cal Fasi de Sallent. El que segurament és impossible trobar ja és alguna de les pedres de les que molta gent de 50 anys amunt en parla: una on hi havia una mà marcada, una altra amb una mena d'escarpa clavada i una altra amb un escut. Hi van ser fins als anys 70, però la canalla les va anar esbalçant fins que les van baixar fins al poble. Segurament són als baixos d'alguna casa, sense que el propietari ho sàpiga. Seria una gran sort que algun dia apareguessin.

Que disfruteu del vostre passeig pel fortí del serrat del Maurici.




(fotos: Prospeccions Serrat del Fortí Maurici. Memòria arqueològica.
JM Vila Carabassa, 1997)


BIBLIOGRAFIA:
- SABALA SANFONT, Josep M., Estudis d'història de Balsareny, CCB i Ajuntament de Balsareny, Balsareny 1994.
- SOLER CASTELLA, Francesc, Pàgines viscudes, vols. I-II, CCB i Ajuntament de Balsareny, Balsareny 1989-1990.
- VILA, Josep M., Prospeccions Serrat del Fortí Maurici-Bages, Generalitat de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural, 1997
- VVAA, Panorama Español. Crónica contemporánea. Obra Pintoresca. Tomo III. Madrid, 1842

18 de febrer del 2013

El fortí del serrat del Maurici (1)

Durant el Trienni Lliberal (1820-1823), la zona nord de la Catalunya Central juntament amb el Mestrat es van convertir en els principals focus de reacció contra els lliberals. La situació va degenerar en guerra a partir de la mort de Ferran VII el 1833. Aquesta guerra durant els primers anys va ser força anàrquica, amb partides de soldats poc organitzades, però amb la incorporació de soldats navarresos es va aconseguir millorar l'eficàcia militar de les tropes carlines a Catalunya. La nova situació va portar una sèrie de victòries que durant el 1837 van permetre l'organització d'un front regular que s'aproximava d'Avià cap a Ripoll, amb centres a Berga, Cardona i Solsona. Així doncs el Bages va passar a ser una zona d'alta importància estratègica com a pas cap a Barcelona i el nostre poble va quedar just al mig de les batusses entre lliberals i carlistes, esdevenint una plaça estratègica de vital importància, i passant diverses vegades a estar en mans d'un exèrcit o l'altre. El moment més dramàtic que va viure Balsareny fou quan entre el 16 i el 19 de febrer de l'any 1839, un atac dels carlins comandats pel francès Charles d'Espagnac, va assetjar i bombardejar el poble des del serrat del Maurici. En una acció de resistència heroica, els balsarenyencs i uns 20 homes del batalló provincial van aguantar durant dos llargs dies les embestides del sanguinari Comte d'Espanya fins que va arribar el general Carbó a socórrer les ja molt debilitades defenses balsarenyenques, fent fugir les forces carlistes en direcció al Mujal. Poc després del setge, van aparèixer uns 70 sapadors cristins que ben ràpid van construir un fortí al mateix indret des d'on s'havia bombardejat el poble i una petita torreta de defensa al peu de la muntanya del castell de Balsareny per a poder controlar el pas del camí ral cap al sud. L'any 1840 amb el final de la guerra, les dues defenses va quedar definitivament en desús fins els nostres dies. Durant molts anys el fortí del serrat del Maurici es va anar omplint d'herbes i esbarzers, i es va anar deteriorant. Ara mateix no es que es pugui passejar amb total comoditat per dins, però per sort encara es poden veure molts elements que conformaven l'edifici gràcies a la intervenció arqueològica i neteja que es va fer l'any 1997.


Situal sobre un turó de 416 metres al NW del nucli urbà, per arribar-hi, el més normal és anar pel camí de les granges, i just davant l'entrada de la porta de la granja del Santasusana, enfilar un camí a mà dreta que ens porta de dret a dalt del serrat. Una vegada allà, quan ja veiem el terreny pla, s'ha d'agafar el primer trencant a l'esquerra, amb una pujada força pronunciada i caminar (o anar amb cotxe per al més atrevits) uns 200 metres. Al final de la pujada, just quan comença la part plana, és interessant girar la vista a la dreta on es pot veure les restes d'una de les torres avançades de defensa del fortí (A). L'altra (B) està situada més endavant i és més complicada de veure a causa de la invasió de garrics que pateix.
Recorregut i situació de les torres avançades (cliqueu per veure-ho més gran)
Torre A
D'aquesta forma, arribarem al castell per la part posterior, la part més fortificada, ja que pels altres tres cantons és pràcticament impossible assaltar-lo degut a la inclinació del terreny.

Planta del fortí

El pati
Si entrem per la porta principal (1), el primer que podem veure es un pati (2) de terra premsada. A banda i banda de la porta podem veure les restes de dues troneres d'artilleria fetes amb maons (dibuixades en vermell). A l'extrem esquerre del pati, sota la torre sud, hi ha una petita habitació (3). A l'exterior, tocant a la paret on no hi ha la porta, es poden veure dues pedres treballades. Cap a la dreta del pati, sota el que hauria estat la torre est, hi ha dues estances que costa de veure a causa de la vegetació. El terra de (5) està format per lloses planes, el que fa pensar que era una cisterna o bé un pou mort d'unes letrines que estarien situades a la part superior.
Estances 4 i 5
(foto: Prospeccions Serrat del Fortí Maurici.
Memòria arqueològica. JM Vila Carabassa, 1997)
Les rampes

Al dos laterals del pati es poden veure les rampes (6) per accedir a les torres nord i oest. Són uns corredors d'uns 2 metres d'amplada, de terra compactada, amb lloses transversals per garantitzar l'estabilitat. Hem de suposar que a les parets que donen a l'exterior hi deuria haver (o haver-hi hagut, ja que potser no es van arribar a construir mai) una sèrie d'espitlleres per defensar els laterals del fortí en en cas que un atac arribés a superar la zona posterior.

31 de desembre del 2012

Pedra de llamp

Fa força temps, un bon amic em va regalar aquesta destral neolítica que havia trobat a dalt del pla de Calaf, just al costat de la barraca de vinya. Amb el desbroçament que hi va haver després de l'incendi del 18 de juliol de 2005, tot el pla va quedar net de massa forestal i gràcies a aixó la va poder trobar, ja que la pedra d'allà és calcàrea (d'un color gris clar) i la destral és basàltica (negre).

No és un fet excepcional trobar-ne una (fa un parell de mesos en vaig trobar una altra al Pla de Sant Pere, a Navàs), ja que han estat objectes molt apreciats per totes les cultures que han viscut al voltant del Pirineu. Des del poble íber, fins a ben entrat el segle XX, la tradició de les pedres de llamp ha estat la mateixa: un llamp picava a terra i enterrava la pedra molt fons. Amb el pas del temps aquesta anava aflorant a la superfície i qui la trobava quedava protegit contra les caigudes de llamps (per allò tan popular de que els llamps mai cauen al mateix lloc...). En realitat eren destrals prehistòriques de pedra pulida, i han arribat a moure's tant per la nostra geografia que es impossible saber d'on provenen. Han passat de mà en mà durant milers d'anys, a saber quants pastors o pagesos l'havien perduda, trobant-la anys després un traginer o un viatger... Fos qui fos el que l'hagués dut al pla de Calaf, un habitant de la cabana íbera que hi ha sobre Vilafruns, o un pagès que menava les vinyes al segle XIX, sempre emociona tenir a les mans un objecte fabricat fa milers d'anys i que de ben segur va ser de molta utilitat per al seu fabricant.

7 de juny del 2012

La creu de Saladrigas


Uns metres més endavant del quilòmetre 48 de la carretera de Súria, a la banda esquerra, hi ha la creu de Saladrigues, anomenada així per l'industrial barceloní Manel Saladrigas Freixa, el propietari de la Vila d'Argençola a principis del segle XX, quan en un moment de gran prosperitat econòmica, la va comprar i hi va edificar el gran casal actual, els llacs artificials, els colomers, les fonts i el pont.
La creu delimita el terme de la quadra d'Argençola. Està situada sobre quatre grans lloses quadrades formant graons, i a sobre de la superior, en el que seria el cinquè graó, hi ha inscripcions a tres de les cares. A la cara nord, un escut i "Catalunya", a la cara de ponent, les inicials MSF i l'any 1923 i a la cara est l'escut i el nom de "Balsareny"
La creu que complementa a aquesta es pot trobar passat el quilòmetre 53, a l'altra punta del terme d'Argençola, abans d'arribar al pont de Barquets a cavall del terme de Castellnou i Súria.





2 de juny del 2012

Enterraments a Balsareny (i als voltants)

Aquest matí he tingut l'honor d'acompanyar a un grup de membres del Casal de la Gent Gran de Balsareny a Sobirana. El Ramon Carreté m'hi va convidar per a que parlés una mica de les tombes medievals, mentre ell explicaria una mica d'història de l'església romànica. La veritat es que he tingut una setmana força moguda i no m'havia preparat cap guió i ni tan sols havia plantejat un ordre a la xerrada... així que simplement he deixat anar tot d'idees i conceptes barrejats sobre els elements funeraris que podem trobar al nostre poble i als voltants.
A la tarda (mentre rentava el cotxe, tot s'ha de dir) he reflexionat sobre com hauria d'haver actuat i he vist que hauria estat tan fàcil com fer un recorregut cronològic pels diversos enterraments. I ja que hi érem posats, doncs fer una breu entrada al bloc, que ja toca. Així doncs, aquest és un breu guió (ampliable) del que hauria pogut estar:

1.- El neolític: comencem fora del terme de Balsareny, a la bauma dels Ossos, a un quilómetre direcció nord-est de Torre de Cornet. Es tracta d'una bauma situada al punt més alt del serrat de Viranes, just on trenquen els termes de Sallent, Avinyó i Gaià, on hi ha un enterrament col·lectiu amb gran quantitat d'ossos de diversos individus. Un dels fets que fan important aquest jaciment és que alguns dels cranis trobats han patit trepanacions. Actualment el terreny ha cedit tant, que es fa difícil accedir-hi, però molt a prop es pot veure una taula de sacrificis, així que si algú s'hi arriba, el viatge no serà en va. A Balsareny no tenim coneixement de cap assentament d'aquestes dates, però, tot i que molt malmesa, tenim la tomba de cista del pla del Coll, a la carretera de Súria.

2.- El món íber: molt proper a la bauma del Ossos, al trencant que porta a Serarols (Cornet) hi podem trobar un dolmen íber. Cap a finals dels anys 80 va ser restaurat en la seva totalitat i pràcticament no hi queda res dels elements originals, excepte alguna pedra de la base. Els individus enterrats als dolmens han estat incinerats previament i dipositats en petites ànfores o urnes, juntament amb algun objecte propi com una arma o eina del camp.
El poble més important íber que hi ha als voltants es el Cogulló de Sallent, però a Balsareny podem trobar-hi una cabana al pla de Calaf, unes restes al Castellet (prop de la serradora del Caus) o un petit jaciment a sobre de Sant Esteve.

3.- Edat mitjana: ja dins del terme municipal, podem trobar varis exemples d'aquests element funeraris, com les tombes de Sobirana, les de Vilafruns o les del pla de Vilamajor, totes de similars característiques, formades de varies lloses col·locades en forma de caixa i ja formant part d'enterraments individuals, però agrupades en necròpilis. Aquestes tres que he esmentat possiblement pertanyen a l'alta edat mitjana, quan el cristianisme no s'havia assentat plenament i s'enterrava en indrets una mica mica allunyats dels nuclis urbans, amb tombes encarades al sol a causa de l'herència de ritus pagans.
Un altre enterrament, del qual no en queden vestigis, seria el de la sagrera de l'església, amb el cristianisme ja instaurat a la societat. El meu pare m'havia explicat que fent obres a la plaça de l'Església, a la banda de l'entrada al Casal, havia trobat peces de ceràmica pertanyents al cementiri medieval, ja que en alguns casos s'enterrava al difunt amb un petit recipient situat al costat del cap o bé als peus, ple d'aigua beneïda (és el moment històric en que es comença a creure en el Purgatori) o amb unes ofrenes de gra, vi o perfums.

4.- L'actualitat: el cementiri municipal, construït l'any 1896 a gràcies a una llei d'nsalubritat que no permetia enterrar dins dels nuclis urbans.

1 de març del 2012

El turó de les Pinasses

Turó de les Pinasses

Vèrtex geodèsic amb la Torre al fons
Seguint la pista de Castellnou, uns 50 metres abans d'arribar al peu del turó de la Torre, a la banda dreta, s'alça el turó de les Pinasses, el punt més alt del terme de Balsareny, amb 625,175 metres sobre el nivell del mar segons l'ICC. La mida està tan ben calculada gràcies a la informació del vèrtex geodèsic referenciat amb el número 281104002 que corona el seu cim i que podeu consultar en aquest enllaç:
ftp://geofons.icc.cat/fitxes/XU/ETRS89/281104002.pdf
L'accés és molt fàcil; només s'ha de seguir el trencall que hi ha a la dreta de la pista abans d'arribar a la torre i en arribar al petit coll enfilar-se cap a l'esquerra. Les vistes valen la pena.
Vista des del cim (cliqueu per ampliar)
Situació:
1º 49' 34.30447'' E - 41º 51' 9.68326'' N

21 de desembre del 2011

Avui fa 100 anys...

... no fou la grossa, però va fer feliç a un bon grapat de balsarenyencs. Tot gràcies a la butlleta 28469.

La Correspondencia de España (Madrid), pàg. 3 de l'edició de dissabte 23 de desembre de 1911