1 de novembre de 2013

La locomotora n. 27

L'any 1885 s'inaugurava la línia de ferrocarrils entre Manresa i Puig-reig. Més endavant -el 1887-, s'allargaria fins a Olvan, i el 1905 arribaria ja a Guardiola. Un ramal de diferent ample sortia de Guardiola fins a Castellar de N'Hug.
Un bona imatge del que va significar el carrilet per al nostre poble la podeu trobar al De Memòria de Jordi Planes (http://sarment.blogspot.com.es/2012/09/el-tren.html) d'octubre de 2012.
Durant els anys que va funcionar (1885-1973) van córrer per les vies d'amplada mètrica forces locomotores i de varis models, però avui ens ocuparem de la n.27.

Locomotora n. 27 actualment, a Igualada - Foto: Txus Garcia
(cliqueu per veure més gran)

I què té d'especial la n. 27? Doncs per començar, que és l'única del lot de 8 màquines que es van encarregar a Alemanya en inaugurar la via que encara es conserva. L'altra raó que la fa especial, i d'aqui que en parli d'ella, que va ser batejada amb el nom del nostre poble.
Les altres s'anomenaven Manresa (1), Berga (2), Sallent (3), "Sampedor" (4), "Puigreig" (5), Olvan (6) i Gironella (8). L'any 1924, la companyia gestora de la línia Manresa-Berga es va integrar a la Companyia General dels Ferrocarrils Catalans i a la numeració original se li van sumar 20 unitats, d'aqui que ara se la conegui com la número 27 i no com la 7.
La locomotora Balsareny fou fabricada per l'empresa alemanya Krauss Locomotive Fabrik-Krauss & Co l'any 1896, i li van assignar el número de fabricació 1891. Alguns aspectes tècnics:
  • Alçada: 3,7 m
  • Amplada: 2,5 m
  • Llargada: 6,8 m
  • Rodatge 0-3-0 (això vol deir que al davant i al darrera no hi ha eixos "lliures", i els 3 centrals són eixos motors)
  • Pes en buit: 19 Tm
  • Pes amb càrrega: 22,5 Tm
  • Potència: 360 CV
  • Esforç de tracció: 3245 kg
  • Cilindres de tracció de 500 mm de carrera i 320 de diàmetre
  • Les calderes aguantaven una pressió d'11,5 Kg/m2
  • Fre mecànic d'estacionament
  • Fre de servei d'aire comprimit model Westinghouse
  • Diàmetre de les rodes: 920 mm
La Balsareny (1989) - Foto: manuserran.com
Als anys 60 del segle passat va deixar de prestar servei. L'any 1973 la van instal·lar com a monument històric al parc de l'estació nova d'Igualada, i finalment, el 1989 quedà ubicada al seu destí final, el parc de l'estació vella, a l'alçada del número 1 del carrer Joan Maragall d'Igualada (enllaç a Google Maps). Com a anècdota, durant el seu centenari va ser enfilada dalt d'un remolc i passejada pel passeig Joan Maragall per a que tothom la pugués vitorejar. L'any 1998 treuen el bloc de ciment on estava exposada i la baixen a ran de terra. I és en aquest moment que comença la història trista. M'agradaria dir que la Balsareny, després d'anys d'arrossegar vagons amunt i avall, disfruta d'una plàcida jubilació en algun museu o parc... però no. Desgraciadament el seu estat es força llastimós a causa de baixar-la del pedestal. La situació, s'està tornant cada vegada pitjor. Tal i com denuncia regularment l'Associació d'Amics del Tren d'Igualada, juntament amb la FCAF (Federació Catalana d'Amics del Ferrocarril), la locomotora està sent expoliada dia a dia i presenta un estat de corrosió més que preocupant. Les inclemències del temps, les bretolades i el nul manteniment estan aconseguint que la Balsareny cada vegada estigui més atrotinada, fent perillar la seva restauració. Fins i tot el juliol de 2012 es va utilitzar per a fer una prova del mundial Biketrail damunt seu. No és que la prova en si afectés greument l'estat, però el fet d'utilitzar part del patrimoni com a un munt de ferros per fer cabrioles amb bicicletes va crear un malestar en els diferents organismes, associacions, federacions i aficionats al món del ferrocarril.
Foto: www.mountainbiker.es

I poc queda a dir... només donar suport (i les gràcies per les dades que m'han proporcionat) a l'Associació d'Amics del Tren d'Igualada per poder conservar i restaurar la locomotora Balsareny, així com al Txus Garcia per la predisposició a fer les bones fotografies que veieu.
I si aneu a Igualada, passeu-vos pel carrer Joan Maragall a saludar la vella locomotora.
Foto: Txus Garcia

Foto: Txus Garcia

Foto: Txus Garcia

Foto: Txus Garcia

Foto: Txus Garcia


24 de setembre de 2013

Vinyeta filatèlica de 1947

L'altre dia, remenant per pàgines web de col·leccionisme, vaig topar amb un segell amb la imatge del castell de Balsareny diferent al que ja coneixiem (http://08660.blogspot.com/2011/03/el-segell-de-correus-del-castell.html). Llegint detingudament les especificacions vaig veure que no es tractava d'un segell pròpiament dit, sinó d'una vinyeta. Una vinyeta filatèlica és un element similar en forma i fabricació a un segell però que no té valor facial ni altra informació que ténen el segells postals que tots coneixem. A més, la seva utilitat és per a causes benèfiques, propagandístiques o polítiques entre altres. En el cas concret de la vinyeta on apareix el castell, és per commemorar el congrés filatèlic que es va fer a Manresa l'any 1947, i forma part d'una sèrie on hi apareixen altres monuments del Bages com la Seu de Manresa, Sant Benet de Bages, o Montserrat entre d'altres. Vist el preu que demanaven -2 euros- vaig decidir comprar-me'l. Avui l'he escanejat per a que el disfruteu:
Cara

Dors

19 de març de 2013

Balsareny al NO-DO (2)

Més d'una persona m'ha parat pel carrer demanant-me com havia aconseguit aquests documents. Res més fàcil que submergir-se a internet (no, no tinc una videoteca amb tots el NO-DOs a casa com algú pensava...). Resulta que el desembre de 2012, RTVE va "obrir" els seus arxius a la gent. Anteriorment, si algú volia una còpia d'algun document audiovisual de Televisión Española, havia de fer paperassa, justificar per que la volia, fer molta cagarela i, a més, pagar la còpia. Amb l'obertura dels arxius, qualsevol pot accedir als continguts al moment i sense deixar anar ni un duro. Es només qüestió d'estar al dia de les notícies dels arxius on es creu que hi podria haver material interessant. En el moment que s'obre un, assaltar-lo. El més recomanable és subscriure's via RSS o Twitter.
Per altra banda he d'aclarir que els videos estan editats de tal forma que he eliminat totes les notícies que no fan referència a Balsareny, deixant-hi només la l'entradeta del NO-DO amb la seva música característica, la part on es parla de Balsareny i la sortida. Per veure el noticiari sencer, només heu de clicar a  l'enllaç que hi ha a sota de cada video, i us conduirà a la web de RTVE on hi ha el video sense editar i a més alta resolució d'imatge.


Així doncs, us deixo un parell més d'aparicions del nostre poble al NO-DO. La primera és de 1961 i la segona de 1965.

NO-DO 11-09-1961



NO-DO 22-03-1965





16 de març de 2013

Balsareny al NO-DO (1)


Aparició de Balsareny al NO-DO del 18 d'abril de 1960.

video
(Si el voleu veure a Youtube.com, cliqueu el següent enllaç:

Programa NO-DO núm. 902A - 18/04/1960

5 de març de 2013

El fortí del serrat del Maurici (2)


Les torres NW i NE (7 i 8)
Al contrari de les torres SW i SE, aquestes no guarden cap estança al seu interior. Durant la prospecció arqueològica de 1997 es va saber que estaven plenes de terra. Això té la seva lògica, ja que la part nord del fortí és la més vulnerable a un atac. Omplint-les de material es dóna molta més solidesa davant els atacs d'artilleria lleugera, fent que aquesta zona sigui la més defensiva i inexpugnable de la petita fortalesa. A més, la inclinació ascendent de les dues rampes que menen a les torres fan que l'alçada del mur exterior sigui molt superior a la de la zona davantera del castell. I encara es poden veure més formes de defensa: a la torre NE (7) s'aprecien dues troneres d'artilleria (dibuixades en vermell al plànol) i 6 espitlleres per a fuselleria (en verd al plànol). Així a més de protegir la part vulnerable del fortí, també es podia actuar contra les forces que baixaven de Berga. A l'altra torre (8) només s'aprecia una tronera i tres espitlleres.
Una altra dada que ha ofert la intervenció de 1997 és que el sól de les dues torres disposava d'unes bigues de fusta col·locades directament sobre la terra la funció de les quals era donar consistència al paviment per a quan s'utilitzava artilleria.
Embigat de la torre 8
(foto: Prospeccions Serrat del Fortí Maurici.

Memòria arqueològica. JM Vila Carabassa, 1997)
Un altre detall curiós de les torres és una petita inscripció que hi ha a la cantonada que forma la rampa amb l'inici de la torre NE, on s'hi pot llegir UEE.
UEE
Per comunicar les dues torres entre si s'utilitzava un pas d'1,3 metres d'amplada que discorre paral·lel al mur posterior. Està enllosat amb pedres de gran tamany que reposen sobre la pròpia terra de rebliment del mur. La paret que protegia els soldats està molt feta malbé, però encara s'hi poden veure 9 espitlleres.
Espitlleres

La nau i les habitacions
L'espai que hi ha entre el pas de comunicació de les dues torres nord, les rampes i el pati central estava cobert. Si ens plantem a la porta i fem unes passes atravessant el pati, a mà esquerra podem trobar la primera habitació (9) de 3x4 metres. El terra format de rajols d'uns 20x20 cms. està en molt bon estat. Durant la neteja que van fer els arqueòlegs es va trobar una petita llar de foc força rudimentària, formada per un petit mur recolzat sobre el mateix paviment. Així doncs, entre la qualitat dels rajols i que l'habitació disposa de foc a terra, hem de suposar que estava ocupada per un comandament.
Llar de foc
(foto: Prospeccions Serrat del Fortí Maurici.
Memòria arqueològica. JM Vila Carabassa, 1997)

Al costat d'aquesta primera habitació hi ha una cisterna (10) d'uns 2 metres de diàmentre, amb les parets de rajols de ceràmica vidriada com els que es poden veure a moltes cases de pagès, utilitzades com a tines per al vi. Sospito que el desguàs d'aquesta cisterna es un forat que hi ha a la paret just a sota de la passarel·la d'entrada al castell.
A la dreta de la cisterna, trobem l'entrada a la nau on hi dormiria la tropa (11). I al costat, una altra habitació (12) similar a la primera, però molt més malmesa.
(foto:
Prospeccions Serrat del Fortí Maurici.
Memòria arqueològica.
JM Vila Carabassa, 1997)
Tornant enrere, entrem al que seria la nau destinada al gruix de soldats (13). Es tracta d'una gran habitació que abarca tota l'amplada de l'interior del fortí, amb uns 7 metres de fons, amb una porta d'accés d'un metre i mig. Si mirem entre la vegetació podem veure l'empredat de l sól, fet de grans lloses irregulars, i si busquem bé, també podem distingir algun bloc de pedra utilitzat de base d'una de les quatre columnes que aguantaven la teulada. Aquesta era d'una sola vessant (igual que les de les altres dues habitacions), per aprofitar l'aigua que anava a parar a la cisterna. La pendent de la teulada era la mateixa que la de les rampes laterals d'accés a les torres. Un altre detall que es pot veure són els petits forats quadrats que hi ha a la paret del fons (la que aguanta el pas entre les dues torres). Són uns forats de 4,5x4,5 centímetres a uns dos metres del terra, utilitzats per encastar-hi una barra de fusta no gaire llarga per a que els soldats hi pengessin els seus objectes personals. Encara fa uns anys es podien veure alguns trossos de fusta a l'interior dels forats.

Calculant les dimensions d'aquesta última habitació, l'estudi que es va fer l'any 1997 arriba a la conclusió que estava preparat per allotjar una tropa d'uns 30 homes (entre la secció d'artilleria, els fusellers i personal sanitari i d'intendència), més oficials i suboficials, que s'allotjarien a les dues habitacions petites. Tot i així, és difícil de saber si en cap moment va arribar a haver-hi tot aquest personal al serrat del Maurici, ja que entre unes coses i altres, quan es va acabar d'edificar l'edifici, la guerra pràcticament ja havia acabat.

El fossat i els voltants
La defensa del fortí es completa amb un fossat d'uns 3 metres d'ample i entre 1 i 1,5 metres de fons que envolta tot l'edifici. A l'entrada es poden veure rebaixos tant a les pedres de la base com als maons del bastiment de la porta per al pont llevadís utilitzat per accedir a l'interior del fort.
I si us allunyeu un mica de l'edifici, sobretot per la part est, es possible que trobeu petits trossos de ceràmica vidriada típica del segle XIX escampada pel terra, així com algun rajol i trossos de teules. I si no n'hi ha més es per la rapinya que van fer els habitants de Balsareny tan bon punt els soldats van abandonar l'edifici, quan van pujar a agafar tant material com van poder. Fins i tot un petit canó que van deixar abandonat, va ser venut per un home anomenat Ribó a la ferreria de Cal Fasi de Sallent. El que segurament és impossible trobar ja és alguna de les pedres de les que molta gent de 50 anys amunt en parla: una on hi havia una mà marcada, una altra amb una mena d'escarpa clavada i una altra amb un escut. Hi van ser fins als anys 70, però la canalla les va anar esbalçant fins que les van baixar fins al poble. Segurament són als baixos d'alguna casa, sense que el propietari ho sàpiga. Seria una gran sort que algun dia apareguessin.

Que disfruteu del vostre passeig pel fortí del serrat del Maurici.




(fotos: Prospeccions Serrat del Fortí Maurici. Memòria arqueològica.
JM Vila Carabassa, 1997)


BIBLIOGRAFIA:
- SABALA SANFONT, Josep M., Estudis d'història de Balsareny, CCB i Ajuntament de Balsareny, Balsareny 1994.
- SOLER CASTELLA, Francesc, Pàgines viscudes, vols. I-II, CCB i Ajuntament de Balsareny, Balsareny 1989-1990.
- VILA, Josep M., Prospeccions Serrat del Fortí Maurici-Bages, Generalitat de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural, 1997
- VVAA, Panorama Español. Crónica contemporánea. Obra Pintoresca. Tomo III. Madrid, 1842

18 de febrer de 2013

El fortí del serrat del Maurici (1)

Durant el Trienni Lliberal (1820-1823), la zona nord de la Catalunya Central juntament amb el Mestrat es van convertir en els principals focus de reacció contra els lliberals. La situació va degenerar en guerra a partir de la mort de Ferran VII el 1833. Aquesta guerra durant els primers anys va ser força anàrquica, amb partides de soldats poc organitzades, però amb la incorporació de soldats navarresos es va aconseguir millorar l'eficàcia militar de les tropes carlines a Catalunya. La nova situació va portar una sèrie de victòries que durant el 1837 van permetre l'organització d'un front regular que s'aproximava d'Avià cap a Ripoll, amb centres a Berga, Cardona i Solsona. Així doncs el Bages va passar a ser una zona d'alta importància estratègica com a pas cap a Barcelona i el nostre poble va quedar just al mig de les batusses entre lliberals i carlistes, esdevenint una plaça estratègica de vital importància, i passant diverses vegades a estar en mans d'un exèrcit o l'altre. El moment més dramàtic que va viure Balsareny fou quan entre el 16 i el 19 de febrer de l'any 1839, un atac dels carlins comandats pel francès Charles d'Espagnac, va assetjar i bombardejar el poble des del serrat del Maurici. En una acció de resistència heroica, els balsarenyencs i uns 20 homes del batalló provincial van aguantar durant dos llargs dies les embestides del sanguinari Comte d'Espanya fins que va arribar el general Carbó a socórrer les ja molt debilitades defenses balsarenyenques, fent fugir les forces carlistes en direcció al Mujal. Poc després del setge, van aparèixer uns 70 sapadors cristins que ben ràpid van construir un fortí al mateix indret des d'on s'havia bombardejat el poble i una petita torreta de defensa al peu de la muntanya del castell de Balsareny per a poder controlar el pas del camí ral cap al sud. L'any 1840 amb el final de la guerra, les dues defenses va quedar definitivament en desús fins els nostres dies. Durant molts anys el fortí del serrat del Maurici es va anar omplint d'herbes i esbarzers, i es va anar deteriorant. Ara mateix no es que es pugui passejar amb total comoditat per dins, però per sort encara es poden veure molts elements que conformaven l'edifici gràcies a la intervenció arqueològica i neteja que es va fer l'any 1997.


Situal sobre un turó de 416 metres al NW del nucli urbà, per arribar-hi, el més normal és anar pel camí de les granges, i just davant l'entrada de la porta de la granja del Santasusana, enfilar un camí a mà dreta que ens porta de dret a dalt del serrat. Una vegada allà, quan ja veiem el terreny pla, s'ha d'agafar el primer trencant a l'esquerra, amb una pujada força pronunciada i caminar (o anar amb cotxe per al més atrevits) uns 200 metres. Al final de la pujada, just quan comença la part plana, és interessant girar la vista a la dreta on es pot veure les restes d'una de les torres avançades de defensa del fortí (A). L'altra (B) està situada més endavant i és més complicada de veure a causa de la invasió de garrics que pateix.
Recorregut i situació de les torres avançades (cliqueu per veure-ho més gran)
Torre A
D'aquesta forma, arribarem al castell per la part posterior, la part més fortificada, ja que pels altres tres cantons és pràcticament impossible assaltar-lo degut a la inclinació del terreny.

Planta del fortí

El pati
Si entrem per la porta principal (1), el primer que podem veure es un pati (2) de terra premsada. A banda i banda de la porta podem veure les restes de dues troneres d'artilleria fetes amb maons (dibuixades en vermell). A l'extrem esquerre del pati, sota la torre sud, hi ha una petita habitació (3). A l'exterior, tocant a la paret on no hi ha la porta, es poden veure dues pedres treballades. Cap a la dreta del pati, sota el que hauria estat la torre est, hi ha dues estances que costa de veure a causa de la vegetació. El terra de (5) està format per lloses planes, el que fa pensar que era una cisterna o bé un pou mort d'unes letrines que estarien situades a la part superior.
Estances 4 i 5
(foto: Prospeccions Serrat del Fortí Maurici.
Memòria arqueològica. JM Vila Carabassa, 1997)
Les rampes

Al dos laterals del pati es poden veure les rampes (6) per accedir a les torres nord i oest. Són uns corredors d'uns 2 metres d'amplada, de terra compactada, amb lloses transversals per garantitzar l'estabilitat. Hem de suposar que a les parets que donen a l'exterior hi deuria haver (o haver-hi hagut, ja que potser no es van arribar a construir mai) una sèrie d'espitlleres per defensar els laterals del fortí en en cas que un atac arribés a superar la zona posterior.