Enterraments a Balsareny (i als voltants)

Aquest matí he tingut l'honor d'acompanyar a un grup de membres del Casal de la Gent Gran de Balsareny a Sobirana. El Ramon Carreté m'hi va convidar per a que parlés una mica de les tombes medievals, mentre ell explicaria una mica d'història de l'església romànica. La veritat es que he tingut una setmana força moguda i no m'havia preparat cap guió i ni tan sols havia plantejat un ordre a la xerrada... així que simplement he deixat anar tot d'idees i conceptes barrejats sobre els elements funeraris que podem trobar al nostre poble i als voltants.
A la tarda (mentre rentava el cotxe, tot s'ha de dir) he reflexionat sobre com hauria d'haver actuat i he vist que hauria estat tan fàcil com fer un recorregut cronològic pels diversos enterraments. I ja que hi érem posats, doncs fer una breu entrada al bloc, que ja toca. Així doncs, aquest és un breu guió (ampliable) del que hauria pogut estar:

1.- El neolític: comencem fora del terme de Balsareny, a la bauma dels Ossos, a un quilómetre direcció nord-est de Torre de Cornet. Es tracta d'una bauma situada al punt més alt del serrat de Viranes, just on trenquen els termes de Sallent, Avinyó i Gaià, on hi ha un enterrament col·lectiu amb gran quantitat d'ossos de diversos individus. Un dels fets que fan important aquest jaciment és que alguns dels cranis trobats han patit trepanacions. Actualment el terreny ha cedit tant, que es fa difícil accedir-hi, però molt a prop es pot veure una taula de sacrificis, així que si algú s'hi arriba, el viatge no serà en va. A Balsareny no tenim coneixement de cap assentament d'aquestes dates, però, tot i que molt malmesa, tenim la tomba de cista del pla del Coll, a la carretera de Súria.

2.- El món íber: molt proper a la bauma del Ossos, al trencant que porta a Serarols (Cornet) hi podem trobar un dolmen íber. Cap a finals dels anys 80 va ser restaurat en la seva totalitat i pràcticament no hi queda res dels elements originals, excepte alguna pedra de la base. Els individus enterrats als dolmens han estat incinerats previament i dipositats en petites ànfores o urnes, juntament amb algun objecte propi com una arma o eina del camp.
El poble més important íber que hi ha als voltants es el Cogulló de Sallent, però a Balsareny podem trobar-hi una cabana al pla de Calaf, unes restes al Castellet (prop de la serradora del Caus) o un petit jaciment a sobre de Sant Esteve.

3.- Edat mitjana: ja dins del terme municipal, podem trobar varis exemples d'aquests element funeraris, com les tombes de Sobirana, les de Vilafruns o les del pla de Vilamajor, totes de similars característiques, formades de varies lloses col·locades en forma de caixa i ja formant part d'enterraments individuals, però agrupades en necròpilis. Aquestes tres que he esmentat possiblement pertanyen a l'alta edat mitjana, quan el cristianisme no s'havia assentat plenament i s'enterrava en indrets una mica mica allunyats dels nuclis urbans, amb tombes encarades al sol a causa de l'herència de ritus pagans.
Un altre enterrament, del qual no en queden vestigis, seria el de la sagrera de l'església, amb el cristianisme ja instaurat a la societat. El meu pare m'havia explicat que fent obres a la plaça de l'Església, a la banda de l'entrada al Casal, havia trobat peces de ceràmica pertanyents al cementiri medieval, ja que en alguns casos s'enterrava al difunt amb un petit recipient situat al costat del cap o bé als peus, ple d'aigua beneïda (és el moment històric en que es comença a creure en el Purgatori) o amb unes ofrenes de gra, vi o perfums.

4.- L'actualitat: el cementiri municipal, construït l'any 1896 a gràcies a una llei d'nsalubritat que no permetia enterrar dins dels nuclis urbans.

Les tombes del Pla de Vilamajor

A uns 150 metres en direcció SE del Mas de les Claperoses, just al peu del camí que puja cap al serrat de l'Abellar, es pot veure un petit conjunt de tombes medievals. La veritat es que es podria passar per sobre i no adonar-se'n de la seva existència, ja que la vegetació -i quan dic vegetació em refereixo a arbres de tamany considerable- les ha tapat, tal i com es pot observar a la fotografia. En la poca estona que hi he dedicat, n'he comptat 7, totes elles orientades cap a l'est, com es costum en aquest tipus d'enterrament, però no descarto que n'hi hagi alguna més tapada per la brossa. De ben segur que la gent que hi havia enterrada eren els habitants de les cases del Pla de Vilamajor, però també hi cap la possibilitat que fossin treballadors dels forns de calç de la Síquia (com és el cas de les tombes del Graner), morts per la pesta de 1348.

Tinc programat tornar-hi a fer una neteja per poder tirar millors fotografies. Qui s'hi vulgui apuntar, ja ho sap.

Les tombes de Vilafruns

A pocs metres d'on havia estat situada l'església de Santa Cecília de Vilafruns encara es poden observar, tot i que força malmeses, unes tombes medievals. És ben fàcil d'arribar-hi, ja que afortunadament, estan fora del recinte de la mina. Circulant per la carretera vella en direcció a Sallent, en arribar a l'alçada de Vilafruns, veurem que ens queda un talús d'uns 7 o 8 metres a la dreta, just a peu de carretera, amb la colònia a sobre. Si anem seguint aquesta paret, per la vorera, just en el moment que s'acaba (fa la sensació que entrem en terreny privat de la mina, però no es així), girem cap a la dreta i entrem cap a una suau rampa, en direcció contraria, però ja a l'altra banda del talús. Allà mateix, a 5 o 6 metres es poden veure les restes d'una única tomba que encara no ha estat engolida per la pressió del terreny.

Localització de la tomba

Si un s'hi fixa i hi perd una mica d'estona, pels voltants de la tomba i a sobre el talús es poden trobar trossos de ceràmica vermella molt matussera, similars als del jaciment íber del Pla de Calaf, situat a uns 900 metres en línia recta en direcció al nord-oest, i, a més, ceràmica grisa, molt típica de l'època medieval.

Detall de la ceràmica

Tipologia

Les obres de dissimulació del runam salí situat a pocs metres i la deixadessa (veureu que el terreny ha pressionat tant, que no arriba al pam i mig de "boca", fan que aquesta part del patrimoni balsarenyenc estigui actualment en perill de desaparèixer. Si primer va ser l'església de Santa Cecília, sepultada actualment sota tones de deixalles de la mina, tot fa sospitar que el següent a caure seràn les tombes. Creuem els dits perquè algú ho tingui en compte i hi faci alguna cosa...

La cista megalítica del Pla del Coll

Anant per la carretera de Súria, a l'alçada del quilòmetre 44,9 (això es una mica més andavant de Els Tres Pins), a la banda esquerra, es pot veure la cista neolítica. Tot i que ara ja només es un munt de rocs, es poden apreciar fàcilment les lloses que la formaven.

Estat actual de l'enterrament.

Fou descoberta durant una ampliació de la carretera, i saquejada pels mateixos obrers, tot i que no consta que hi hagués cap mena de parament funerari, apareixent-hi només una gran quantitat d'ossos.
Anys després, al 1977, l'arqueòleg Miquel Cura en una breu nota, la catalogà, acompanyada dels plànols que es reprodueixen més avall. Les proporcions del monument són de 2 metres de llargada, 1,5 d'amplada i 0,9 de fons.

Planta segons Miquel Cura

Seccions segons Miquel Cura

Lamentablement, tal i com es pot veure a la fotografia que vaig prendre el 13 de març, necessita una interveció més que urgent. És una part del patrimoni local que s'està fent malbé o directament desapareixent, ja sigui per deixadesa, falta de diners o per mandra i desconeixement.