Carrer Balsareny

Segons la Societat d'Onomàstica, el nom de població més utilitzat a Catalunya per batejar carrers, places, jardins o qualsevol via urbana és el de Barcelona, amb 263 elements. El següent és Girona (190), Lleida (183) i Tarragona (162). La nostra veïna Manresa té l'honor de donar el seu nom a 36 elements urbans. El nostre poble ocupa una posició molt més discreta, amb només 5 carrers que porten el seu nom.

Carrer Balsareny (Sallent)
El poble més proper que té un carrer dedicat a Balsareny és Sallent. És un carrer d'uns 60 metres, situat a la dreta del carrer Santa Llúcia (el que puja cap al cementiri i el tanatori), just a sota dels carrers Navàs i Artés.

Carretera de Balsareny (Súria)

El següent municipi on trobem el nom de Balsareny al seu nomenclàtor és Súria. Tal i com els balsarenyencs tenim batejada -extraoficialment- el tram de la carretera BP-4313 que va de Balsareny a Súria com a "carretera de Súria", els nostres veïns suriencs la tenen com a "carretera de Balsareny". Això si, ells tenen un tram que "oficialment" se'n diu "carretera de Balsareny". Les primeres cases que trobem arribant a Súria estan situades al passeig dels Joncarets, però una vegada atravessat aquest barri, la denominació de la via canvia i passa a anomenar-se "carretera de Balsareny" fins a trobar la C-1410z (la carretera que en porta a Manresa -cap a l'esquerra- o a Cardona -cap a la dreta- tot travessant el nucli-).

Un element interessant que es pot trobar en aquesta via és el monument de la torre del Cable. Es tracta d'una torre metàl·lica de la que pengen dues vagonetes de transport de potassa. A la base  de ciment hi ha la llegenda "En testimoni del transport miner".

Torre del Cable

Cap als anys 60 del segle passat es va construir un telefèric per baixar el mineral del pou de Cabanasses i el de Santa Bàrbara a la zona de fabricació de la mina. Va durar poc l'invent, ja que amb aquest mètode es perdia molt material en el viatge el dies de vent i a més era força perillós. Tot i així, quan es va desmantellar es va aprofitar una torre per muntar aquest curiós monument.

Telefèric de les mines de Súria (Camil José Guiu, 1969 - CEC)

L'altre punt interessant és just a l'altra extrem de la carretera de Balsareny. A la cantonada amb la carretera de Manresa hi trobem el xalet del director de les mines. És un edifici amb jardí al voltant format per dos pisos i golfes, amb diverses decoracions modernistes. Va ser construït l'any 1919 com a vivenda per al director de la mina. Tal i com diu la fitxa de patrimoni de la Diputació de Barcelona "va ser seu de la CNT - FAI el 1936 (REGUANT, 1997), i el juny de 1938 en ell s'instal·là el tribunal permanent de l'exèrcit de l'est, per cert que el 17 de juliol del mateix any vingué el general Hernández Saravia, que era el cap de l'exèrcit de l'est, a donar el diploma als nous sergents que havien estudiat a Súria (REGUANT, 1997)."

Carrer Balsareny (Manresa)

El carrer Balsareny de Manresa és un tram d'uns 300 metres que enllaça Alcalde Armengou (el que surt amb pujada des de la plaça de Crist Rei) amb el Camí de la Gravera. Està situat a la zona de plaça Catalunya, just per sota de la zona esportiva de Puigterrà. La principal curiositat d'aquest carrer és que, sent de dues direccion per a la circulació, cadascuna d'aquestes està situada a un nivell diferent a causa de la pendent de Puigterrà.

Carrer Balsareny (El Calvet, Sant Salvador de Guardiola)

A la urbanització de El Calvet, pertanyent al municipi de Sant Salvador de Guardiola, hi ha un petit carrer Balsareny. No arriba als 100 metres de recorregut i comunica una de les vies importants del nucli, el carrer Guardiola, amb el carrer Montserrat.

Carrer Balsareny (Barcelona)

L'últim carrer amb el nom del nostre poble és a Barcelona, al barri de Sant Gervasi-Bonanova. Es un carrer d'uns 80 metres de llarg. Antigament era uns metres més llarg, però la construcció de la ronda de Dalt el va escapçar.

Traçat original del carrer Balsareny (ICGC-1962)
(cliqueu per veure més gran)

A tocar hi ha el monestir de Santa Maria de Valldonzella, el Cosmocaixa i el cementiri de Sant Gervasi Bellesguard, antic cementiri del nucli de Sant Gervasi de Cassoles.

Balsareny (de Segarra)

Feia temps que tenia curiositat per visitar el casal anomenat Balsareny de Segarra (o Balsarell de Veciana), així que aprofitant la meva visita anual a la torre de la Manresana -d'on foren senyors també els Balsareny fins a mitjans del segle XIV- m'he endinsat una mica a la comarca de la Segarra per prendre alguna foto i intentar aconseguir una mica d'informació.

Per accedir al casalot, el més fàcil es arribar a Sant Ramon, i just a l'alçada del Monestir, girar a l'esquerra per agafar la carretera LV-1005. A partir d'aquí, recórrer 9 kms d'aquesta via, i just a l'alçada del km 3 (havent passat l'accés al Castell de Santa Maria), deixar la carretera i agafar el camí de terra que hi ha a l'esquerra, que porta a la font de les Branques. Aquest camí és practicable en cotxe, i amb una lleugera pujada de 2 quilòmetres, ens durà fins a la cota 700 on està situat el casal de Balsareny de Segarra.

( http://www.icc.cat/vissir3/index.html?J1iKDWeNv )

La casa fou abandonada a mitjans dels anys 60, quan els últims masovers marxaren a viure al Castell de Santa Maria. El 1992 patí un incendi i s'acabà d'ensorrar l'interior i aprofitaren per desmuntar la teulada i endur-se les teules per rehabilitar algunes vivendes del Castell de Santa Maria. Així i tot es una casa imponent, amb una façana d'uns 20 metres i un fons de 15, planta baixa i dos pisos i diversos edificis afegits al voltant. L'accés a l'interior és impossible, però a través d'una finestra de la façana situada a la planta baixa es pot veure alguna sala de l'interior aprofitada per a guardar animals.

La locomotora n. 27

L'any 1885 s'inaugurava la línia de ferrocarrils entre Manresa i Puig-reig. Més endavant -el 1887-, s'allargaria fins a Olvan, i el 1905 arribaria ja a Guardiola. Un ramal de diferent ample sortia de Guardiola fins a Castellar de N'Hug.
Un bona imatge del que va significar el carrilet per al nostre poble la podeu trobar al De Memòria de Jordi Planes (http://sarment.blogspot.com.es/2012/09/el-tren.html) d'octubre de 2012.
Durant els anys que va funcionar (1885-1973) van córrer per les vies d'amplada mètrica forces locomotores i de varis models, però avui ens ocuparem de la n.27.

Locomotora n. 27 actualment, a Igualada - Foto: Txus Garcia
(cliqueu per veure més gran)

I què té d'especial la n. 27? Doncs per començar, que és l'única del lot de 8 màquines que es van encarregar a Alemanya en inaugurar la via que encara es conserva. L'altra raó que la fa especial, i d'aqui que en parli d'ella, que va ser batejada amb el nom del nostre poble.
Les altres s'anomenaven Manresa (1), Berga (2), Sallent (3), "Sampedor" (4), "Puigreig" (5), Olvan (6) i Gironella (8). L'any 1924, la companyia gestora de la línia Manresa-Berga es va integrar a la Companyia General dels Ferrocarrils Catalans i a la numeració original se li van sumar 20 unitats, d'aqui que ara se la conegui com la número 27 i no com la 7.
La locomotora Balsareny fou fabricada per l'empresa alemanya Krauss Locomotive Fabrik-Krauss & Co l'any 1896, i li van assignar el número de fabricació 1891. Alguns aspectes tècnics:

• Alçada: 3,7 m
• Amplada: 2,5 m
• Llargada: 6,8 m
• Rodatge 0-3-0 (això vol deir que al davant i al darrera no hi ha eixos "lliures", i els 3 centrals són eixos motors)
• Pes en buit: 19 Tm
• Pes amb càrrega: 22,5 Tm
• Potència: 360 CV
• Esforç de tracció: 3245 kg
• Cilindres de tracció de 500 mm de carrera i 320 de diàmetre
• Les calderes aguantaven una pressió d'11,5 Kg/m2
• Fre mecànic d'estacionament
• Fre de servei d'aire comprimit model Westinghouse
• Diàmetre de les rodes: 920 mm

La Balsareny (1989) - Foto: manuserran.com

Als anys 60 del segle passat va deixar de prestar servei. L'any 1973 la van instal·lar com a monument històric al parc de l'estació nova d'Igualada, i finalment, el 1989 quedà ubicada al seu destí final, el parc de l'estació vella, a l'alçada del número 1 del carrer Joan Maragall d'Igualada (enllaç a Google Maps). Com a anècdota, durant el seu centenari va ser enfilada dalt d'un remolc i passejada pel passeig Joan Maragall per a que tothom la pugués vitorejar. L'any 1998 treuen el bloc de ciment on estava exposada i la baixen a ran de terra. I és en aquest moment que comença la història trista. M'agradaria dir que la Balsareny, després d'anys d'arrossegar vagons amunt i avall, disfruta d'una plàcida jubilació en algun museu o parc... però no. Desgraciadament el seu estat es força llastimós a causa de baixar-la del pedestal. La situació, s'està tornant cada vegada pitjor. Tal i com denuncia regularment l'Associació d'Amics del Tren d'Igualada, juntament amb la FCAF (Federació Catalana d'Amics del Ferrocarril), la locomotora està sent expoliada dia a dia i presenta un estat de corrosió més que preocupant. Les inclemències del temps, les bretolades i el nul manteniment estan aconseguint que la Balsareny cada vegada estigui més atrotinada, fent perillar la seva restauració. Fins i tot el juliol de 2012 es va utilitzar per a fer una prova del mundial Biketrail damunt seu. No és que la prova en si afectés greument l'estat, però el fet d'utilitzar part del patrimoni com a un munt de ferros per fer cabrioles amb bicicletes va crear un malestar en els diferents organismes, associacions, federacions i aficionats al món del ferrocarril.

Foto: www.mountainbiker.es

I poc queda a dir... només donar suport (i les gràcies per les dades que m'han proporcionat) a l'Associació d'Amics del Tren d'Igualada per poder conservar i restaurar la locomotora Balsareny, així com al Txus Garcia per la predisposició a fer les bones fotografies que veieu.
I si aneu a Igualada, passeu-vos pel carrer Joan Maragall a saludar la vella locomotora.

Foto: Txus Garcia

Foto: Txus Garcia

Foto: Txus Garcia

Foto: Txus Garcia

Foto: Txus Garcia

Vinyeta filatèlica de 1947

L'altre dia, remenant per pàgines web de col·leccionisme, vaig topar amb un segell amb la imatge del castell de Balsareny diferent al que ja coneixiem (http://08660.blogspot.com/2011/03/el-segell-de-correus-del-castell.html). Llegint detingudament les especificacions vaig veure que no es tractava d'un segell pròpiament dit, sinó d'una vinyeta. Una vinyeta filatèlica és un element similar en forma i fabricació a un segell però que no té valor facial ni altra informació que ténen el segells postals que tots coneixem. A més, la seva utilitat és per a causes benèfiques, propagandístiques o polítiques entre altres. En el cas concret de la vinyeta on apareix el castell, és per commemorar el congrés filatèlic que es va fer a Manresa l'any 1947, i forma part d'una sèrie on hi apareixen altres monuments del Bages com la Seu de Manresa, Sant Benet de Bages, o Montserrat entre d'altres. Vist el preu que demanaven -2 euros- vaig decidir comprar-me'l. Avui l'he escanejat per a que el disfruteu:

Cara

Dors

Geocaching

Si sou dels que sovint aneu a la resclosa dels Manresans o us enfileu al castell, pot molt ben ser que en alguna ocasió us hagueu trobat a algú amb un aparell de GPS que sembla que busqui alguna cosa pels voltants. I si ell us ha vist abans, possiblement ha dissimulat fent veure que està mirant el paisatge o fent un tomb. Doncs bé, no sospiteu res estrany relacionat amb activitats il·legals: simplement es tracta d'un geocatxer (i vosaltres us heu convertit en un muggle o geomuggler).

Ara arriba la pregunta més obvia: i què és un catxer? Doncs no és res més que un participant d'un joc a nivell mundial anomenat geocatxing, on s'amaguen catxés a diversos indrets del món i a través d'una pàgina web que facilita unes coordenades, qualsevol persona els pot anar a cercar, signar un registre i acumular catxés trobats. Dit així, sembla molt complicat, però és ben senzill. Anem per parts i comencem amb una mica d'història. L'1 de maig de l'any 2000, l'administració Clinton decideix eliminar una distorsió d'uns 100 metres que tenien els satèl·lits destinats a donar senyal als GPS particulars i d'empreses (els militars sempre havien anat de meravella, tot s'ha de dir), tornant-los molt més precissos. David Ulmer, un participant d'un grup de notícies d'internet dedicat a aquests satèl·lits , decideix celebrar-ho el dia 3 de maig amb un curiós joc: enterra un recipient amb una llibreta, un bolígraf i diversos objectes de poc valor al bosc de Beaver Creek, de Portland, Oregon, i publica les coordenades exactes al grup de notícies, animant als membres de la comunitat a descobrir-lo i a agafar qualsevol dels objectes del recipient amb la condició de deixar-ne un altre. Dos dies després, un parell de persones ja havien trobat el tresor -catxé o caché, en llenguatge tècnic- i havien signat la llibreta registrant la seva visita, i la petita col·lecció que contenia el recipient ja havia canviat lleugerament. Així doncs, d'una forma tant senzilla, David Ulmer acabava de crear el primer "log" del geocatxing, que a hores d'ara encara conserva aquesta esència: trobar el recipient, signar, fer un canvi d'objectes i registrar la visita a la web.

Pocs dies després apareixien més coordenades al grup de notícies, totes elles a Califòrnia... i un mes després s'anunciava el primer catxé a Australia. La cosa es va anar animant i algú del grup va decidir batejar el joc com a Geocaching i crear la web www.geocaching.com on s'agrupessin totes les coordenades que havien estat publicades fins el moment i on cadascú pogués registrar els tresors que trobava. 11 anys després, hi ha un milió i mig de "tresors" repartits per tot el món i centenars de milers de buscador de tresors.

L'únic requisit del joc és registrar-se a la web geocaching.com (és gratuït, tot i que hi ha modalitats de pagament) i disposar d'un aparell GPS de muntanya. I les normes són ben senzilles i de sentit comú: deixar un objecte dóna dret a agafar-ne un altre, no es poden deixar objectes perillosos -armes, explosius, encenedors,...-, respectar l'indret, no canviar el catxé de lloc i algunes més, totes elles ben clares i que es poden trobar a la web del joc. Per a crear un catxé també hi ha una norma bàsica: sempre s'ha d'ubicar en un lloc públic i que tingui algun interès especial, tant pot ser històric, com natural o social (els anomenats "event cachés")... però que el vertader sentit d'anar a buscar un tresor no sigui pròpiament descobrir aquest tresor, sinó descobrir un indret interessant. Amb aquestes petites premises ja es pot començar a jugar, i a mida que un s'aficiona, ja anirà trobant moltes més variables al joc, com els travel bugs (unes plaques numerades que viatgen per tot el món), els catxés fotogràfics, el CITOs (catxés ecològics, que demanen que t'enduguis una mica de porqueria de l'entorn), els multicaxés (un tresor et porta a un altre, i un altre, i un altre...) i moltes més. Els catxés habituals són un recipient tipus tupperware, però n'hi ha de petits com un rodet de fotografía o de tan grans com una muntanya (els Earth caches) o d'invisibles, abstractes o virtuals. Com podeu veure, tot un món.

Catxé del castell

A Balsareny, ara mateix en podem trobar tres: un al Castell, col·locat des de l'11 de setembre del 2003 i que ja ha rebut 177 visites, un altre a la resclosa dels Manresans, amb 80 visites des del 28 de setembre de 2008 i un altre de molt recent a l'aqüeducte de la riera de Conangle. I tècnicament, el catxé anomenat "Torre dels Moros" de Castellnou també està situat dins del nostre terme, ja que està a l'est de la torre de Castellnou. I pels voltants de Balsareny n'hi ha forces més: un parell dins del nucli urbà de Sallent, un altre a Sant Sadurní, Navàs, Sant Cugat del Racó, Castelladral, la Creu del Perelló, Viladelleva, Sant Pere de Monistrol, Pinós... Jo he anat fent els del voltant i recomano especialment el del castell de Solivella (a la carretera de Súria) i el del Putxot (a Castellnou), però també en tinc registrats de més llunyans, com el de Saint Cyprien de Soubés, a França, aprofitant una visita als meus amics Alex i Sonia Alland (algun dia us parlaré d'ells i del seu llibre amb referències a Balsareny). Com veieu, quan un s'aficiona a aquest joc, s'endú feina geocatxer de vacances, i fins i tot, molta gent programa la seva ruta de les vacances en funció dels tresors de la zona.

Si voleu un bon consell, animeu-vos a jugar; és una bona forma de descobrir indrets propers (i llunyans) que mai haguéssim imaginat que fóren tant interessants.

El segell de Correus del Castell

La Vanguardia, 15-08-1967, pàg. 17
(Cliqueu per veure-ho més gran)

L'11 d'agost de 1967 es va posar a la venda la segona sèrie temàtica de segells de castells d'Espanya emesa per Correus. El Castell de Balsareny va aparèixer en un bonic segell de color "violeta y castaño", amb un valor facial de 50 cèntims de pesseta i amb una tirada de 8 milions d'exemplars de 33,2 x 28,8 mm. Per presentar aquesta sèrie, el dissabte 12 d'agost de 1967 es va fer una presentació al propi castell on hi vàren actuar Joan Manuel Serrat i Guillermina Mota.

La Vanguardia, 09-08-1967, pàg.22

Sobre de primer dia de circulació del segell, juntament amb el del castell de Penyíscola.

Actualment el valor filatèlic del segell del Castell es força baix. Fent alguna recerca per cases de subastes d'internet es pot trobar fàcilment per menys de 15 cèntims d'euro.