La creu de Saladrigas

Uns metres més endavant del quilòmetre 48 de la carretera de Súria, a la banda esquerra, hi ha la creu de Saladrigues, anomenada així per l'industrial barceloní Manel Saladrigas Freixa, el propietari de la Vila d'Argençola a principis del segle XX, quan en un moment de gran prosperitat econòmica, la va comprar i hi va edificar el gran casal actual, els llacs artificials, els colomers, les fonts i el pont.
La creu delimita el terme de la quadra d'Argençola. Està situada sobre quatre grans lloses quadrades formant graons, i a sobre de la superior, en el que seria el cinquè graó, hi ha inscripcions a tres de les cares. A la cara nord, un escut i "Catalunya", a la cara de ponent, les inicials MSF i l'any 1923 i a la cara est l'escut i el nom de "Balsareny"
La creu que complementa a aquesta es pot trobar passat el quilòmetre 53, a l'altra punta del terme d'Argençola, abans d'arribar al pont de Barquets a cavall del terme de Castellnou i Súria.

El turó de les Pinasses

Turó de les Pinasses

Vèrtex geodèsic amb la Torre al fons

Seguint la pista de Castellnou, uns 50 metres abans d'arribar al peu del turó de la Torre, a la banda dreta, s'alça el turó de les Pinasses, el punt més alt del terme de Balsareny, amb 625,175 metres sobre el nivell del mar segons l'ICC. La mida està tan ben calculada gràcies a la informació del vèrtex geodèsic referenciat amb el número 281104002 que corona el seu cim i que podeu consultar en aquest enllaç:
ftp://geofons.icc.cat/fitxes/XU/ETRS89/281104002.pdf

L'accés és molt fàcil; només s'ha de seguir el trencall que hi ha a la dreta de la pista abans d'arribar a la torre i en arribar al petit coll enfilar-se cap a l'esquerra. Les vistes valen la pena.

Vista des del cim (cliqueu per ampliar)

Situació:
1º 49' 34.30447'' E - 41º 51' 9.68326'' N

El símbols de cal Traver

Cal Traver és la casa que està situada al davant de l'Ajuntament i que fa cantonada amb el carrer del Trull. I justament a la cantonada sempre hi hem vist una làpida amb uns curiosos dibuixos i una data: "22 fabré 1687". Els dibuixos més fàcils d'interpretar són els de la part de dalt: una navalla oberta i unes tisores. Els altres dos, l'instrument en forma de fletxa que apunta avall i una mena de plats amb un objecte dins, un cap per amunt i l'altre al revés, no sabem que poden ser. Potser és algun símbol que fa referència a les sagnies, ja que en aquesta casa hi visqueren entre el segle XVII i el XIX els Traver, un llinatge de barbers-cirurgians.

Amb la rentada de cara que se li ha fet a la façana aquest passat estiu, ara podem veure un una altra inscripció més a la pedra de la llinda de la porta que dóna a la plaça de l'Ajuntament amb un matràs i la data 1726.

Bibliografia:

CARRETÉ, "El Pàter dels diagnòstics: de què morien els balsarenyencs a principis del XIX”. Sarment, 169, març 1990, p. 8 9.

ConèixerCatalunya.blogspot.com

Aquest dissabte vaig tenir el plaer de fer de "sherpa" per varis indrets del nostre poble de l'Antonio Mora i a Joan Lomas, dos companys amants del patrimoni i administradors del fantàstic bloc ConèixerCatalunya. En un principi havia contactat amb ells quan van fer una crida des de la seva web per tractar d'identificar una petita església romànica molt atrotinada que veien a peu de carretera quan passaven pel nostre terme. Obviament, es tractava de Santa Margarida de l'Alou. Vaig oferir-me a acompanyar-los i a demanar permís a la família Capdevila-Alsina per entrar al camp per tal de poder accedir a l'esglesiola. Dit i fet, el dissabte al matí ens vàrem dirigir cap a l'Alou. Feta la visita, vem anar seguint el camí de la via fins arribar al balç del castell i disfrutar de les bones vistes i d'una bona conversa sobre la història de la Síquia i la toponímia. D'allà vaig dur-los cap a la colònia Soldevila, per a que veiguessin l'estat lamentable dels habitatges i després cap a les tombes de Sobirana, on van sortir bones idees de com es podria adequar el terreny per fer-lo visitable i accessible a tothom. I per acabar, vem arribar-nos al pont de Conangle parant-nos un moment a la tomba de Vilafruns per comentar que, si l'església de l'Alou està en mal estat, pitjor ho tenim amb la de Santa Cecília de Vilafruns, que està totalment sepultada.
Us deixo els enllaços a les cròniques de les visites que ha fet l'Antonio Mora:

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2011/08/santa-margarida-de-balsareny-la.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/08/sant-esteve-de-balsareny-el-bombonet.html

http://relataires.com/relat/la-necropolis-del-serrat-dels-morts-a-balsareny-bages/1033218

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2011/08/de-balsareny-manresa-el-cami-de-la.html

I aquest es l'enllaç al bloc Conèixer Catalunya, una d'aquestes webs de visita diària obligatòria:
http://coneixercatalunya.blogspot.com

Joan, Antonio, una salutació des de Balsareny. Ha estat una delícia haver passejat amb vosaltres i la vostra interessant conversa. Quan volgueu repetir, ja ho sabeu.

Les tombes de Vilafruns

A pocs metres d'on havia estat situada l'església de Santa Cecília de Vilafruns encara es poden observar, tot i que força malmeses, unes tombes medievals. És ben fàcil d'arribar-hi, ja que afortunadament, estan fora del recinte de la mina. Circulant per la carretera vella en direcció a Sallent, en arribar a l'alçada de Vilafruns, veurem que ens queda un talús d'uns 7 o 8 metres a la dreta, just a peu de carretera, amb la colònia a sobre. Si anem seguint aquesta paret, per la vorera, just en el moment que s'acaba (fa la sensació que entrem en terreny privat de la mina, però no es així), girem cap a la dreta i entrem cap a una suau rampa, en direcció contraria, però ja a l'altra banda del talús. Allà mateix, a 5 o 6 metres es poden veure les restes d'una única tomba que encara no ha estat engolida per la pressió del terreny.

Localització de la tomba

Si un s'hi fixa i hi perd una mica d'estona, pels voltants de la tomba i a sobre el talús es poden trobar trossos de ceràmica vermella molt matussera, similars als del jaciment íber del Pla de Calaf, situat a uns 900 metres en línia recta en direcció al nord-oest, i, a més, ceràmica grisa, molt típica de l'època medieval.

Detall de la ceràmica

Tipologia

Les obres de dissimulació del runam salí situat a pocs metres i la deixadessa (veureu que el terreny ha pressionat tant, que no arriba al pam i mig de "boca", fan que aquesta part del patrimoni balsarenyenc estigui actualment en perill de desaparèixer. Si primer va ser l'església de Santa Cecília, sepultada actualment sota tones de deixalles de la mina, tot fa sospitar que el següent a caure seràn les tombes. Creuem els dits perquè algú ho tingui en compte i hi faci alguna cosa...

Cal Joncaret

Casa situada a poc menys d'un quilòmetre de Candàliga. Està en força mal estat però encara s'hi conserven les estances de la part inferior gràcies a la seva sòlida estructura i a les parets exageradament amples. Per arribar-hi fàcilment, cal anar a la pista de Castellnou, i havent passat el trencant que puja a la Creu del Perelló, agafar el segon cap a l'esquerra. Després d'una baixada molt pronunciada d'uns 300 metres pel que seria l'antic camí que menava a la casa (encara s'hi por distingir lleugerament una part empedrada), s'arriba a Cal Joncaret.

Detall de la llinda

A la llinda s'hi pot intuïr la inscripció "Joncaret, Asteva Manalvens, 17 + ..." (Carreté (2010), Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.). A més, i com a curiositat, pels volts resten forces mostres de parament ceràmic i testos en un estat bastant bo, així com vàries pedres treballades que formaven part de la construcció.

A l'esquerra de la fotografia, El Joncaret. Al centre, Candàliga;
i al fons a la dreta, la punta del Pla de Calaf.

La Creu (2)

(Arxiu Jordi Sarri)

Fotografia datada als anys 60 de la Creu del davant del Centro Parroquial, i que va durar fins a finals dels 70. L'original la podeu veure a l'entrada del blog del dia 6 de març del 2010.

La Creu

Autor: Joan Font i Roig (1914) - Biblioteca de Catalunya-Fons Salvany

Autor: Josep Salvany i Blanch (1918) - Biblioteca de Catalunya-Fons Salvany

Un parell de fotografies de la creu de terme original que li dóna nom al carrer. Fou destruïda el 1936. L'actual creu data de finals dels anys 70 del segle passat.