El fortí del serrat del Maurici (2)

El fortí del serrat del Maurici (1)

Les torres NW i NE (7 i 8)

Al contrari de les torres SW i SE, aquestes no guarden cap estança al seu interior. Durant la prospecció arqueològica de 1997 es va saber que estaven plenes de terra. Això té la seva lògica, ja que la part nord del fortí és la més vulnerable a un atac. Omplint-les de material es dóna molta més solidesa davant els atacs d'artilleria lleugera, fent que aquesta zona sigui la més defensiva i inexpugnable de la petita fortalesa. A més, la inclinació ascendent de les dues rampes que menen a les torres fan que l'alçada del mur exterior sigui molt superior a la de la zona davantera del castell. I encara es poden veure més formes de defensa: a la torre NE (7) s'aprecien dues troneres d'artilleria (dibuixades en vermell al plànol) i 6 espitlleres per a fuselleria (en verd al plànol). Així a més de protegir la part vulnerable del fortí, també es podia actuar contra les forces que baixaven de Berga. A l'altra torre (8) només s'aprecia una tronera i tres espitlleres.

Una altra dada que ha ofert la intervenció de 1997 és que el sól de les dues torres disposava d'unes bigues de fusta col·locades directament sobre la terra la funció de les quals era donar consistència al paviment per a quan s'utilitzava artilleria.

Embigat de la torre 8
(foto: Prospeccions Serrat del Fortí Maurici.
Memòria arqueològica. JM Vila Carabassa, 1997)

Un altre detall curiós de les torres és una petita inscripció que hi ha a la cantonada que forma la rampa amb l'inici de la torre NE, on s'hi pot llegir UEE.

UEE

Per comunicar les dues torres entre si s'utilitzava un pas d'1,3 metres d'amplada que discorre paral·lel al mur posterior. Està enllosat amb pedres de gran tamany que reposen sobre la pròpia terra de rebliment del mur. La paret que protegia els soldats està molt feta malbé, però encara s'hi poden veure 9 espitlleres.

Espitlleres

La nau i les habitacions
L'espai que hi ha entre el pas de comunicació de les dues torres nord, les rampes i el pati central estava cobert. Si ens plantem a la porta i fem unes passes atravessant el pati, a mà esquerra podem trobar la primera habitació (9) de 3x4 metres. El terra format de rajols d'uns 20x20 cms. està en molt bon estat. Durant la neteja que van fer els arqueòlegs es va trobar una petita llar de foc força rudimentària, formada per un petit mur recolzat sobre el mateix paviment. Així doncs, entre la qualitat dels rajols i que l'habitació disposa de foc a terra, hem de suposar que estava ocupada per un comandament.

Llar de foc
(foto: Prospeccions Serrat del Fortí Maurici.
Memòria arqueològica. JM Vila Carabassa, 1997)

Al costat d'aquesta primera habitació hi ha una cisterna (10) d'uns 2 metres de diàmentre, amb les parets de rajols de ceràmica vidriada com els que es poden veure a moltes cases de pagès, utilitzades com a tines per al vi. Sospito que el desguàs d'aquesta cisterna es un forat que hi ha a la paret just a sota de la passarel·la d'entrada al castell.
A la dreta de la cisterna, trobem l'entrada a la nau on hi dormiria la tropa (11). I al costat, una altra habitació (12) similar a la primera, però molt més malmesa.

(foto:
Prospeccions Serrat del Fortí Maurici.
Memòria arqueològica.
JM Vila Carabassa, 1997)

Tornant enrere, entrem al que seria la nau destinada al gruix de soldats (13). Es tracta d'una gran habitació que abarca tota l'amplada de l'interior del fortí, amb uns 7 metres de fons, amb una porta d'accés d'un metre i mig. Si mirem entre la vegetació podem veure l'empredat de l sól, fet de grans lloses irregulars, i si busquem bé, també podem distingir algun bloc de pedra utilitzat de base d'una de les quatre columnes que aguantaven la teulada. Aquesta era d'una sola vessant (igual que les de les altres dues habitacions), per aprofitar l'aigua que anava a parar a la cisterna. La pendent de la teulada era la mateixa que la de les rampes laterals d'accés a les torres. Un altre detall que es pot veure són els petits forats quadrats que hi ha a la paret del fons (la que aguanta el pas entre les dues torres). Són uns forats de 4,5x4,5 centímetres a uns dos metres del terra, utilitzats per encastar-hi una barra de fusta no gaire llarga per a que els soldats hi pengessin els seus objectes personals. Encara fa uns anys es podien veure alguns trossos de fusta a l'interior dels forats.

Calculant les dimensions d'aquesta última habitació, l'estudi que es va fer l'any 1997 arriba a la conclusió que estava preparat per allotjar una tropa d'uns 30 homes (entre la secció d'artilleria, els fusellers i personal sanitari i d'intendència), més oficials i suboficials, que s'allotjarien a les dues habitacions petites. Tot i així, és difícil de saber si en cap moment va arribar a haver-hi tot aquest personal al serrat del Maurici, ja que entre unes coses i altres, quan es va acabar d'edificar l'edifici, la guerra pràcticament ja havia acabat.

El fossat i els voltants
La defensa del fortí es completa amb un fossat d'uns 3 metres d'ample i entre 1 i 1,5 metres de fons que envolta tot l'edifici. A l'entrada es poden veure rebaixos tant a les pedres de la base com als maons del bastiment de la porta per al pont llevadís utilitzat per accedir a l'interior del fort.

I si us allunyeu un mica de l'edifici, sobretot per la part est, es possible que trobeu petits trossos de ceràmica vidriada típica del segle XIX escampada pel terra, així com algun rajol i trossos de teules. I si no n'hi ha més es per la rapinya que van fer els habitants de Balsareny tan bon punt els soldats van abandonar l'edifici, quan van pujar a agafar tant material com van poder. Fins i tot un petit canó que van deixar abandonat, va ser venut per un home anomenat Ribó a la ferreria de Cal Fasi de Sallent. El que segurament és impossible trobar ja és alguna de les pedres de les que molta gent de 50 anys amunt en parla: una on hi havia una mà marcada, una altra amb una mena d'escarpa clavada i una altra amb un escut. Hi van ser fins als anys 70, però la canalla les va anar esbalçant fins que les van baixar fins al poble. Segurament són als baixos d'alguna casa, sense que el propietari ho sàpiga. Seria una gran sort que algun dia apareguessin.

Que disfruteu del vostre passeig pel fortí del serrat del Maurici.

(fotos: Prospeccions Serrat del Fortí Maurici. Memòria arqueològica.
JM Vila Carabassa, 1997)

BIBLIOGRAFIA:
- SABALA SANFONT, Josep M., Estudis d'història de Balsareny, CCB i Ajuntament de Balsareny, Balsareny 1994.
- SOLER CASTELLA, Francesc, Pàgines viscudes, vols. I-II, CCB i Ajuntament de Balsareny, Balsareny 1989-1990.
- VILA, Josep M., Prospeccions Serrat del Fortí Maurici-Bages, Generalitat de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural, 1997
- VVAA, Panorama Español. Crónica contemporánea. Obra Pintoresca. Tomo III. Madrid, 1842

El fortí del serrat del Maurici (1)

Durant el Trienni Lliberal (1820-1823), la zona nord de la Catalunya Central juntament amb el Mestrat es van convertir en els principals focus de reacció contra els lliberals. La situació va degenerar en guerra a partir de la mort de Ferran VII el 1833. Aquesta guerra durant els primers anys va ser força anàrquica, amb partides de soldats poc organitzades, però amb la incorporació de soldats navarresos es va aconseguir millorar l'eficàcia militar de les tropes carlines a Catalunya. La nova situació va portar una sèrie de victòries que durant el 1837 van permetre l'organització d'un front regular que s'aproximava d'Avià cap a Ripoll, amb centres a Berga, Cardona i Solsona. Així doncs el Bages va passar a ser una zona d'alta importància estratègica com a pas cap a Barcelona i el nostre poble va quedar just al mig de les batusses entre lliberals i carlistes, esdevenint una plaça estratègica de vital importància, i passant diverses vegades a estar en mans d'un exèrcit o l'altre. El moment més dramàtic que va viure Balsareny fou quan entre el 16 i el 19 de febrer de l'any 1839, un atac dels carlins comandats pel francès Charles d'Espagnac, va assetjar i bombardejar el poble des del serrat del Maurici. En una acció de resistència heroica, els balsarenyencs i uns 20 homes del batalló provincial van aguantar durant dos llargs dies les embestides del sanguinari Comte d'Espanya fins que va arribar el general Carbó a socórrer les ja molt debilitades defenses balsarenyenques, fent fugir les forces carlistes en direcció al Mujal. Poc després del setge, van aparèixer uns 70 sapadors cristins que ben ràpid van construir un fortí al mateix indret des d'on s'havia bombardejat el poble i una petita torreta de defensa al peu de la muntanya del castell de Balsareny per a poder controlar el pas del camí ral cap al sud. L'any 1840 amb el final de la guerra, les dues defenses va quedar definitivament en desús fins els nostres dies. Durant molts anys el fortí del serrat del Maurici es va anar omplint d'herbes i esbarzers, i es va anar deteriorant. Ara mateix no es que es pugui passejar amb total comoditat per dins, però per sort encara es poden veure molts elements que conformaven l'edifici gràcies a la intervenció arqueològica i neteja que es va fer l'any 1997.

Situal sobre un turó de 416 metres al NW del nucli urbà, per arribar-hi, el més normal és anar pel camí de les granges, i just davant l'entrada de la porta de la granja del Santasusana, enfilar un camí a mà dreta que ens porta de dret a dalt del serrat. Una vegada allà, quan ja veiem el terreny pla, s'ha d'agafar el primer trencant a l'esquerra, amb una pujada força pronunciada i caminar (o anar amb cotxe per al més atrevits) uns 200 metres. Al final de la pujada, just quan comença la part plana, és interessant girar la vista a la dreta on es pot veure les restes d'una de les torres avançades de defensa del fortí (A). L'altra (B) està situada més endavant i és més complicada de veure a causa de la invasió de garrics que pateix.

Recorregut i situació de les torres avançades (cliqueu per veure-ho més gran)

Torre A

D'aquesta forma, arribarem al castell per la part posterior, la part més fortificada, ja que pels altres tres cantons és pràcticament impossible assaltar-lo degut a la inclinació del terreny.

Planta del fortí

El pati
Si entrem per la porta principal (1), el primer que podem veure es un pati (2) de terra premsada. A banda i banda de la porta podem veure les restes de dues troneres d'artilleria fetes amb maons (dibuixades en vermell). A l'extrem esquerre del pati, sota la torre sud, hi ha una petita habitació (3). A l'exterior, tocant a la paret on no hi ha la porta, es poden veure dues pedres treballades. Cap a la dreta del pati, sota el que hauria estat la torre est, hi ha dues estances que costa de veure a causa de la vegetació. El terra de (5) està format per lloses planes, el que fa pensar que era una cisterna o bé un pou mort d'unes letrines que estarien situades a la part superior.

Estances 4 i 5
(foto: Prospeccions Serrat del Fortí Maurici.
Memòria arqueològica. JM Vila Carabassa, 1997)

Les rampes

Al dos laterals del pati es poden veure les rampes (6) per accedir a les torres nord i oest. Són uns corredors d'uns 2 metres d'amplada, de terra compactada, amb lloses transversals per garantitzar l'estabilitat. Hem de suposar que a les parets que donen a l'exterior hi deuria haver (o haver-hi hagut, ja que potser no es van arribar a construir mai) una sèrie d'espitlleres per defensar els laterals del fortí en en cas que un atac arribés a superar la zona posterior.