28 d’abril de 2011

La mort de l'esmolet de Sallent

Miquel Guitó i Gramunt, l'esmolet de Sallent
Cap a finals de 1949 i com a resposta a les moltes accions del maquis al Berguedà, el tinent coronel de la comandància de Badalona decideix pujar cap a les nostres comarques i assumir la direcció de la Guàrdia Civil de Berga. La nit del 10 a l'11 de novembre es produïren moltes detencions a Berga, gràcies a la confesió de Manuel Sabaté (germà petit de Quico Sabaté), el qual havia estat detingut un dia abans en separar-se accidentalment del grup de Ramon Vila Capdevila. Amb molta informació a les mans, l'estratègia de la Guàrdia Civil fou clara: començar a reprimir a tothom que fos mínimament sospitós de col·laborar amb el maquis a mode d'escarment, portant a la pràctica una ordre interna que quedà escrita l’any 1941: "A los enemigos en el campo hay que hacerles la guerra sin cuartel hasta lograr su exterminio".
Mas Rocaus (Clic per veure més gran)
Els detinguts aquella nit fóren 27, i entre ells hi havia els germans Miquel i Jaume Guitó Gramunt de Sallent, tiets del guerriller Marcel·lí Massana i amos de la casa Rocaus, que si recordeu bé, era la masia que hi havia a la variant de Sallent, a la dreta si s'anava en direcció Manresa i que fou enderrocada quan es va desdoblar l'eix del Llobregat. A les set del matí del dia 11 de novembre, varis guàrdies civils, irrompien al mas i s'enduien al més gran dels dos germans, en Miquel, de 56 anys, conegut a la comarca com a l'Esmolet de Sallent. Dues hores després, detenen a Jaume a Vilafruns mentre treballava a Cal Viñas i tots dos són conduïts a les dependències de la Guàrdia Civil de Sallent. Dues hores més tard surten en direcció Berga. Veient la situació, un cosí dels Guitó, en Constantí Oriol, que feia el servei militar a les mines de Sallent i que també fou detingut unes poques hores, es presenta al mas Rocaus i li comenta a la mare dels dos germans que la situació és més que greu, s'autoproclama amo de la casa com a únic home que hi queda, i aconsella a la filla gran de Miquel, Pepeta Guitó, que pugi a Berga a veure si pot fer alguna cosa. El capità de la Guardia Civil de Berga l'autoritza a veure els dos detinguts, els quals presenten un estat força lamentable i macabre. Fins i tot a un li penja una orella. Pronosticant la seva sort, li diuen que s'ocupi de la mare.
El dia 16, a petició del sergent de Sallent, Manuel Cerón Galdón i amb el pretext d'anar a localitzar un magatzem d'explosius, se'ls enduen cap a Balsareny en tren. A 2/4 de 8 del matí, a l'alçada de Sant Esteve, prop de la pujada de Sant Antoni, els fan baixar i els obliguen a dirigir-se cap a la colònia enmanillats. Els guàrdies comencen a disparar i tots dos cauen morts. Segons la versió oficial, "al llegar a las inmediaciones del punto conocido por Castillo de Balsareny, ambos individuos intentaron escapar emprendiendo veloz carrera en dirección al río Llobregat (...), sin que, a pesar de las repetidas voces que les fueron dadas, se detuvieran, viéndose obligada la fuerza a disparar sus armas ocasionándoles la muerte". Van perdre la vida "por arma de fuego, con bala, con destrucción por estallido de la masa encefálica y que debió ser instantánea".
Els dos cossos foren recollits pel Merenci, el qual, en veure'ls, va exclamar "És l'esmolet de Sallent!". Un guàrdia civil va fer-lo callar d'una bufetada, dient-li "Aquí no se conoce a nadie!". Van ser enterrats al cementiri de Balsareny, sense col·locar-hi cap mena de marca, làpida o creu. Segons el registre d'entrada del cementiri, i gràcies a investigacions del Fòrum per la Memòria Històrica, ara podem assegurar on són els germans Guitó: entrant al cementiri per la porta principal, a unes 10 passes en línia recta i a unes 10 passes més cap a la dreta, just al costat d'una tomba amb una creu metàl·lica:
Zona del cementiri de Balsareny on estarien enterrats els cossos dels germans Guitó.
Un comentari a títol (molt) personal: encara que més d'un pensi que s'obriria una ferida, dignificar aquest espai seria tancar-ne una de ben grossa.

3 comentaris:

KRT ha dit...

Molt bon exercici d'investigació, que millora el que fins ara n'havien escrit Francesc Soler Castella "Pàgines Viscudes" III, CCB 1991, pàg. 43-44; Josep Clarà, "Marcel·lí Massana, l'home més buscat", Rafael Dalmau editor, 2005; i la "Història del Bages", Parcir, 1986, vol. I, pàg. 147, que conté errors en la data i el lloc dels fets.

Xavi ha dit...

Gràcies! Ara, cada vegada que entro al cementiri no puc evitar acostar-me a la zona on estan enterrats els Guitó. Crec que s'hauria de fer alguna cosa...

rafa ha dit...

mira que m'agrada l'historia, d'aquest tema, i no sabia que a Balsareny va haber-hi 2 caiguts, dos germans, enterrats al cementeri, sense cap rastre, dues tumbes sense titul.
Aixo vol dir que des del 75 fins ara 2011, 36 anys , a ningu se l'ha acudit fer quelcom per aquestes dues persones.
Encubrir, ajudar a un familiar, aixo ho faria qualsevol, no entec dons perque aquest oblit.qui costaria un enterrament digne per aquestes persones. Com minim un record, peruqe les generacions venideres sapiguen , el que es viure sense llibertades.
No es justo