La Creu del Perelló (1)

Tot i estar situada fora del terme municipal (per pocs metres, menys de 100), una de les cases que sempre m'ha apassionat més és la Creu del Perelló. De ben petit ja hi anava amb el meu pare, i sempre m'explicava les tràgiques històries que havía viscut aquell indret: des de la mort d'un dels fills per un llamp (més tard sabria que el seu propi pare havia mort en accident de carro a la vall de Candàliga també), fins a la caiguda de Ramon Vila Capdevila el 1963, l'últim maqui català, passant per l'assassinat del matrimoni que hi va viure l'any 1947.
Per algun lloc havia escoltat que el Joan de Casamitjana (el pare) era el que havia recollit a Ramon Vila i l'havia dut fins al cementiri de Castellnou. Així doncs, fa unes setmanes li vaig comentar a la Rosa (filla del Joan) i al Kim (gendre), si hi havia cap mena de problema per arribar-nos algun diumenge a Casamitjana i que m'indiqués el lloc concret on havia caigut mort el Maroto. "Cap problema, al contrari: al meu pare li encanta parlar del tema". Així que la cosa es va anar gestant, i el que un principi havia de ser una visita a la Creu del Perelló d'un parell d'hores, es va convertir en un magnífic dinar amb tota la família Casanovas a Casamitjana: carn a la brasa, 15 comensals al voltant de la taula del gran menjador de la masia, una conversa més que interessant i una companyia encara millor. Prèviament, el Joan (fill) m'havia passejat per la masia ensenyant-me tots el racons: el celler, les espectaculars tines, les golfes... I a la tarda, cap a la Creu del Perelló, que era l'objectiu de la visita. Total, que va ser un dia rodó. Des d'aquí només em puc desfer en elogis cap a ells i donar les gràcies a tots per haver-me fet passar un dia tan bo.

El Joan de Casamitjana a l'era de la Creu del Perelló

La Creu del Perelló o Creueta

La Creu cap als anys 70

La casa, que depenia de Casamitjana i per la qual els propietaris havien de pagar un arrendament, està construïda aprofitant el desnivell del terreny, i per això disposa de dues entrades: una per a la planta baixa (al sud), i a la façana contraria una altra per entrar al primer pis. Si ens situem a la part sud, es poden veure forçes detalls curiosos: una llinda plana de fusta a la porta on s'intueix "17+80", la distribució interior de la planta, amb una cisterna a l'esquerra, els carreus de pedra de les cantonades, molt ben escairats i treballats... Si des de aquesta mateixa posició, donem l'esquena a la casa i dirigim la mirada cap a la vall que forma la riera de Vallverd, podrem disfrutar d'una espectacular vista, amb Casamitjana a poc menys d'un quilòmetre i al fons Montserrat. I donant una volta per l'era en n'adonarem que aquesta estava empedrada. Donant la volta a la casa, podem veure altres detalls: el pou, situat al terrat, i a la porta de sortida una altra inscripció molt més recent: "1888", l'època de més bonança econòmica d'aquesta zona, gràcies a les grans quantitats de vi que es produïen i que els va permetre construïr un cos annexat a la banda de ponent de la casa. Seguint el perímetre de la casa, arribem a la façana nord, on veiem les tines, alguns detalls del pis superior, tot i l'estat ruinós i la falta de sostre i terra, però que ens poden ajudar a fer-nos una idea de com era la casa. També hi ha un panell informatiu que ens avisa que la Creu forma part de la Ruta del Maquis, i una placa collada a la paret on s'hi pot llegir: "A la memòria de Ramona Bessa i Domingo Rovira/ Del mas de la Creueta, base guerrillera de suport als maquis assassinats el febrer de 1945 per lluitar contra el feixisme. I a Ramon Vila, mort en combat als murs d'aquest mas el 7 Agost de 1963. IX Marxa d'Homenatge als maquis. Set. 2006".

Estat actual (clic per veure més gran)

La Creu, base guerrillera.
El primers noms als que fa referència la placa, Ramona Bessa i Domingo Rovira, eren el matrimoni que vivia a la casa als anys quaranta. Ramona havia tingut una vida força dura. S'havia casat amb Ramon Estrada Pajerols, i d'aquesta unió van nèixer dos fills, el Joan i la Montserrat. El marit va morir i es casà amb Pere Arnaus Canalias, el qual també morí. Finalment, en terceres núpcies, s'uní a Domingo, amb el que van tenir una nena de nom Margarita. Ramona baixava a Balsareny i a Sallent a compar, però la seva pròpia ingenuitat la va delatar, quan sovint feia compres massa generoses: masses parells de sabates per a un matrimoni i dos fills, quantitats anormals de menjar... i pagava amb bitllets grossos per a ésser una humil pagesa. Així que algú va donar l'avís a la Guàrdia Civil i van saltar les alarmes. Es creu que les autoritats no van actuar ràpidament, sinó que van planejar una jugada molt més treballada: com que ja tenien la seguretat que la Creu del Perelló era una base maqui, van decidir infiltrar un parell dels anomenats "maquis blancs", dos números de la Guàrdia Civil fent-se passar per guerrillers. Total, que la nit del 22 al 23 de febrer de 1945, efectius de la 42 División de Cazadores de Alta Montaña van presentar-se a la casa. Arribant-hi van matar a dos maquis que havia a l'exterior, i els dos infiltrats de dins mataren al matrimoni. A les golfes de Casamitjana vaig poder fotografiar aquest escrit, que a mode diari dels nens de la casa, deixa constància dels fets:

Escrit a les golfes de Casamitjana