12 d’octubre de 2011

Geocaching

Si sou dels que sovint aneu a la resclosa dels Manresans o us enfileu al castell, pot molt ben ser que en alguna ocasió us hagueu trobat a algú amb un aparell de GPS que sembla que busqui alguna cosa pels voltants. I si ell us ha vist abans, possiblement ha dissimulat fent veure que està mirant el paisatge o fent un tomb. Doncs bé, no sospiteu res estrany relacionat amb activitats il·legals: simplement es tracta d'un geocatxer (i vosaltres us heu convertit en un muggle o geomuggler).
Ara arriba la pregunta més obvia: i què és un catxer? Doncs no és res més que un participant d'un joc a nivell mundial anomenat geocatxing, on s'amaguen catxés a diversos indrets del món i a través d'una pàgina web que facilita unes coordenades, qualsevol persona els pot anar a cercar, signar un registre i acumular catxés trobats. Dit així, sembla molt complicat, però és ben senzill. Anem per parts i comencem amb una mica d'història. L'1 de maig de l'any 2000, l'administració Clinton decideix eliminar una distorsió d'uns 100 metres que tenien els satèl·lits destinats a donar senyal als GPS particulars i d'empreses (els militars sempre havien anat de meravella, tot s'ha de dir), tornant-los molt més precissos. David Ulmer, un participant d'un grup de notícies d'internet dedicat a aquests satèl·lits , decideix celebrar-ho el dia 3 de maig amb un curiós joc: enterra un recipient amb una llibreta, un bolígraf i diversos objectes de poc valor al bosc de Beaver Creek, de Portland, Oregon, i publica les coordenades exactes al grup de notícies, animant als membres de la comunitat a descobrir-lo i a agafar qualsevol dels objectes del recipient amb la condició de deixar-ne un altre. Dos dies després, un parell de persones ja havien trobat el tresor -catxé o caché, en llenguatge tècnic- i havien signat la llibreta registrant la seva visita, i la petita col·lecció que contenia el recipient ja havia canviat lleugerament. Així doncs, d'una forma tant senzilla, David Ulmer acabava de crear el primer "log" del geocatxing, que a hores d'ara encara conserva aquesta esència: trobar el recipient, signar, fer un canvi d'objectes i registrar la visita a la web.
Pocs dies després apareixien més coordenades al grup de notícies, totes elles a Califòrnia... i un mes després s'anunciava el primer catxé a Australia. La cosa es va anar animant i algú del grup va decidir batejar el joc com a Geocaching i crear la web www.geocaching.com on s'agrupessin totes les coordenades que havien estat publicades fins el moment i on cadascú pogués registrar els tresors que trobava. 11 anys després, hi ha un milió i mig de "tresors" repartits per tot el món i centenars de milers de buscador de tresors.
L'únic requisit del joc és registrar-se a la web geocaching.com (és gratuït, tot i que hi ha modalitats de pagament) i disposar d'un aparell GPS de muntanya. I les normes són ben senzilles i de sentit comú: deixar un objecte dóna dret a agafar-ne un altre, no es poden deixar objectes perillosos -armes, explosius, encenedors,...-, respectar l'indret, no canviar el catxé de lloc i algunes més, totes elles ben clares i que es poden trobar a la web del joc. Per a crear un catxé també hi ha una norma bàsica: sempre s'ha d'ubicar en un lloc públic i que tingui algun interès especial, tant pot ser històric, com natural o social (els anomenats "event cachés")... però que el vertader sentit d'anar a buscar un tresor no sigui pròpiament descobrir aquest tresor, sinó descobrir un indret interessant. Amb aquestes petites premises ja es pot començar a jugar, i a mida que un s'aficiona, ja anirà trobant moltes més variables al joc, com els travel bugs (unes plaques numerades que viatgen per tot el món), els catxés fotogràfics, el CITOs (catxés ecològics, que demanen que t'enduguis una mica de porqueria de l'entorn), els multicaxés (un tresor et porta a un altre, i un altre, i un altre...) i moltes més. Els catxés habituals són un recipient tipus tupperware, però n'hi ha de petits com un rodet de fotografía o de tan grans com una muntanya (els Earth caches) o d'invisibles, abstractes o virtuals. Com podeu veure, tot un món.
Catxé del castell

A Balsareny, ara mateix en podem trobar tres: un al Castell, col·locat des de l'11 de setembre del 2003 i que ja ha rebut 177 visites, un altre a la resclosa dels Manresans, amb 80 visites des del 28 de setembre de 2008 i un altre de molt recent a l'aqüeducte de la riera de Conangle. I tècnicament, el catxé anomenat "Torre dels Moros" de Castellnou també està situat dins del nostre terme, ja que està a l'est de la torre de Castellnou. I pels voltants de Balsareny n'hi ha forces més: un parell dins del nucli urbà de Sallent, un altre a Sant Sadurní, Navàs, Sant Cugat del Racó, Castelladral, la Creu del Perelló, Viladelleva, Sant Pere de Monistrol, Pinós... Jo he anat fent els del voltant i recomano especialment el del castell de Solivella (a la carretera de Súria) i el del Putxot (a Castellnou), però també en tinc registrats de més llunyans, com el de Saint Cyprien de Soubés, a França, aprofitant una visita als meus amics Alex i Sonia Alland (algun dia us parlaré d'ells i del seu llibre amb referències a Balsareny). Com veieu, quan un s'aficiona a aquest joc, s'endú feina geocatxer de vacances, i fins i tot, molta gent programa la seva ruta de les vacances en funció dels tresors de la zona.
Si voleu un bon consell, animeu-vos a jugar; és una bona forma de descobrir indrets propers (i llunyans) que mai haguéssim imaginat que fóren tant interessants.

1 comentari:

KRT ha dit...

Increïble! Ja no tan sols tenim tresors històrics al nostre terme (com les tombes medievals o neolítiques que catalogues, l'ullal de mamut o la troballa numismàtica, per no parlar del patrimoni arquitectònic), sinó que ara podem gaudir d'aquests altres tresors! Serà qüestió de fer-se amb un GPS o alguna altra andròmina similar i a buscar-los! Sona tan estimulant com la recerca del Graal, de les mines del rei Salomó o del tresor de Rackham el Roig!