Per accedir al casalot, el més fàcil es arribar a Sant Ramon, i just a l'alçada del Monestir, girar a l'esquerra per agafar la carretera LV-1005. A partir d'aquí, recórrer 9 kms d'aquesta via, i just a l'alçada del km 3 (havent passat l'accés al Castell de Santa Maria), deixar la carretera i agafar el camí de terra que hi ha a l'esquerra, que porta a la font de les Branques. Aquest camí és practicable en cotxe, i amb una lleugera pujada de 2 quilòmetres, ens durà fins a la cota 700 on està situat el casal de Balsareny de Segarra.
La casa fou abandonada a mitjans dels anys 60, quan els últims masovers marxaren a viure al Castell de Santa Maria. El 1992 patí un incendi i s'acabà d'ensorrar l'interior i aprofitaren per desmuntar la teulada i endur-se les teules per rehabilitar algunes vivendes del Castell de Santa Maria. Així i tot es una casa imponent, amb una façana d'uns 20 metres i un fons de 15, planta baixa i dos pisos i diversos edificis afegits al voltant. L'accés a l'interior és impossible, però a través d'una finestra de la façana situada a la planta baixa es pot veure alguna sala de l'interior aprofitada per a guardar animals.
2 comentaris:
Un article molt interessant, Xavi!
Com explica J. M. Sabala, els Balsareny dels segles X-XI van participar molt activament en la repoblació, primer del Bages i després de la Segarra i l’Anoia. El germà del bisbe Guillem de Balsareny, Bernat Guifre de Balsareny, mort el 1047, va deixar en testament tots els seus honors feudals i moltes propietats particulars; entre aquestes darreres hi destaquen els castells i termes de la Manresana, Montfalcó, Veciana i Copons, que declara posseir per aprisió dels seus pares o pròpia. Com saps, l’aprisió era l’ocupació de terres despoblades i ermes, les quals passaven a ser “franc alou” (domini directe, és a dir, plena propietat) al cap de 30 anys de tenir-les i conrear-les.
(Altres vegades, però, l’aprisió es feia “en nom del comte”, de manera que el comte n’era el propietari del domini directe, i les infeudava als seus vassalls en règim emfitèutic —feudal—, cobrant-ne els delmes i tributs corresponents. No és el cas dels Balsareny, que aleshores, i fins als seus successors els Peguera al XIV, tenien el castell de Balsareny en feu del comte d’Osona i Barcelona, però posseïen en franc alou —perquè els havien aprisiat personalment— els quatre castells esmentats i uns quants més en altres llocs.)
Albert Benet ha explicat com el comtat de Manresa es va expandir cap a ponent fins aquests castells, que aleshores eren fronterers i, per tant, perillosos i necessitats de vigilància i protecció. Les torres de vigilància d’aquella zona eren anomenades genèricament “manresanes”, d’on ve el nom, avui propi, de la Manresana.
Al segle XII, la caiguda dels reialmes àrabs de la Catalunya Nova (Balaguer 1105, Tarragona 1131, Lleida i Tortosa 1149), van fer innecessàries les fortificacions defensives, que de mica en mica van esdevenir cases senyorials de la noblesa o ruïnes, testimoni del passat. Sense cap mena de dubte, el nom de Balsareny de Segarra ve de l’època de l’aprisió de Bernat Guifre o dels seus descendents immediats, i es va aplicar a un casal propietat d’ells.
Moltes gràcies per donar-nos a conèixer el lloc tal com és avui.
Una amiga m’ha “nominat” per a una mena de jocs d’aquests que fan tanta mandra, que vol difondre els blogs mitjançant una cadena piramidal. Com que el joc m’ha semblat senzill i de bona fe, m’hi he afegit… i m'he permès de "nominar” el teu blog.
Si vols, només es tracta de contesar unes preguntes sobre gustos literaris; després, “nominar” uns altres onze blogs que t’agradin (posant-hi a cada un l’enllaç per accedir-hi) i passar-los l’enllaç del teu per si volen respondre el qüestionari i continuar la cadena.
T’ho envio sense cap compromís: si et ve de gust, contesta, nomina i fes-ho córrer.
Una abraçada. Bona Diada! Ara és l’hora!
KRT
http://ramoncarrete.blogspot.com.es/2014/09/liebster-awards.html
Publica un comentari a l'entrada