17 de novembre de 2011

Premsa de vi de la perruqeria Mercè


Com ja sabeu, no sóc gaire amant de tallar-me els cabells. Així i tot, a vegades entro a la Perruqueria Mercè a mirar-me la bonica premsa de vi que hi ha a l'entrada. En varies ocasions, la Txell em demanava si sabia interpretar el que hi havia esculpit al muntant esquerre: unes lletres cada vegada més petites i que dismuiexen l'espaiat entre grafies i paraules a mida que va avançant el misteriós text. A sobre hi ha una data ben visible: 1771 i a l'escaire interior de cadascun dels dos muntants que aguanten la nou de fusta, una mena de flor de sis fulles (més tard vaig saber que d'aquesta representació floral se'n diu roseta hexapètala). Buscant informació, només vaig esbrinar que aquest símbol representa el desig de protecció i que era molt usat per la gent del Pirineu. I amb les lletres ens vem quedar encallats. Falta de coneixements, temps i dedicació. I allà va quedar tot.
Fins que un dia, un client de la perruqeria es va interessar per l'escrit, el va fotografiar i li va enviar a un expert: l'Esteve Canyameres.

Poc després va arribar la resposta: ni indicacions d'on s'havia de picar per trobar un tresor com havíem especulat en broma (o no tant en broma), ni missatges xifrats que explicaven grans secrets, ni res d'això. El personatge que va esculpir la pedra hi va escriure:
CON SE AY-
A DE MU
da la nou se a
de aparta
esta
Incorporant accents i comes, ve a dir "Con se aya de mudà la nou, se a de apartà esta". I transcrita al català actual: "Quan s'hagi de canviar la nou, s'ha d'apartar aquesta". En definitiva, "només" hi diu que si en alguna ocasió s'hagués de treure la nou (la peça de fusta central) perquè s'ha passat de rosca, s'ha fet malbé o s'ha esquedat, no fa falta rebentar tota la estructura de pedra (els cuixants o muntants), tan sols fa falta moure la pedra esquerre, que no està collada a terra. Un fabricant de premses de vi previsor.

1 comentari:

CCB-Sarment ha dit...

Fantàstic! No era el plànol del tresor de cal Magnet, però sí que és un text ben interessant, de quan no hi havia etiquetes adhesives ni manuals d'instruccions, i en un català ben genuí del segle XVIII. Com de costum, una excel·lent aportació a la petita història de l'artesania local.